Un espai obert a la reflexió, la crítica i el debat.
Novetats
La Jove Guàrdia Pallaresa avança i a mesura que passa el temps, ella també es transforma, buscant noves formes de presentar-se en públic, i adaptant-se al seu context. Perquè res és immutable, perquè els coses estan subjectes al canvi
La cita
"Es realmente impresionante qué porquería de sistema es el capitalismo, que no le puede garantizar ni a su propia gente empleo, no le puede garantizar salud, la educación adecuada; que no puede impedir que la juventud se corrompa con las drogas, con el juego, con los vicios de todas clases." Fidel Castro
Caminante no hay camino, se hace camino al andar......
Hi ha moltes formes de conèixer i sense dubte totes estan relacionades. Emprant la lectura, la curiositat, les vivències a partir d'altres o la pròpia experiència. I cap d'elles pot situar-se privilegiadament per damunt de les demés. Això sí, totes elles comparteixen un concepte: viatge.
Com em va dir el meu cosí just al tornar “el viatjar ens obre el cap”. Un llibre ens amplia horitzons, una conversa de bar ens aproxima a indrets inhòspits i una ruta motxillera ens fa tastar el regust de la terra a l'avançar.
Aquest viatge té sabor d'arròs amb frijoles acompanyat de suc de guayaba mentre de fons sona un ritme d'aquell d'un dos, un dos tres, un dos, un dos tres. Després, de cop i volta tot de gent que t'envolta momentàniament et mira i somrient belluguen la cintura al compàs del regueton. Al costat, un puesto de refrescos gaseados ens convida a exprimir la suor de les tres de la tarda. I tot això sense deixar d'escoltar un so sec i discontinu que s'ofega entre rialles. Pam. Vint a tres. Dòmino.
Cuba. Extrems. N'anirem parlant.
Y Mariana
(Silvio Rodríguez)
Siempre hay quien quisiera ser distinto,
nadie está conforme con lo que le tocó.
El de edad quisiera ser un niño
y el rapaz se raspa sus pelusas en flor.
Los que tienen nada quieren algo,
los que tienen algo quieren todavía más.
Para pretender el mundo es largo.
Para conformarse se inventado el jamás.
Un señor quisiera ser mujer
y una chica quiere ser señor.
Hasta Dios sueña que es un poder.
Y Mariana quiere ser canción.
La tolerancia es la pasión de los inquisidores.
El buen ladrón quisiera no tener que robar.
Le deben al silencio la voz los ruiseñores.
La eternidad no es más que un truco para continuar.
La libertad sólo es visible para quien la labra
y en lo prohibido brilla, astuta, la tentación.
Nacer a veces mata y ser feliz desgarra.
¿A quién acusaremos cuando triunfe el amor?
A vegades cal que algú reculli una petxina de la sorra per poder-la veure. M'agrada i comparteixo la petita reflexió sobre Cuba i viatjar, però m'ha sorprès escoltar, de forma conscient i tossuda, la cançó "Y Mariana"...
...i dulce, i terra humida dels organopónicos, i pollastre, i rom, i suor, i silvio, i un dos tres, un dos tres, i petons, i aigua, i el vermell dels framboiants...
Un dos, un dos tres és el ritme que et fa està atent i unit per no perdre el pas. Així és com el poble cubà amb l'esforç col·lectiu ha fet front a l'huracà. Avui llegia que mots cubans pensen que Fidel te un poder per fer marxar l'huracà de l'Havana. VENCEREM
Aquest és un espai obert a la paraula, des d'on es pretén opinar del que passa al nostre voltant, sense tancar la porta a ningú i sense mossegar-nos la llengua. Sigueu benvinguts.
Lluís Monerris Pes
.jpg "Avant, òrgan central del PCC")
A vegades cal que algú reculli una petxina de la sorra per poder-la veure. M'agrada i comparteixo la petita reflexió sobre Cuba i viatjar, però m'ha sorprès escoltar, de forma conscient i tossuda, la cançó "Y Mariana"...
Ale, vuelve a casa vuelve...