
XVI (Llibre de Sinera, 1963)
Als camins del mar, barques i fortunes no deixen senyal.
Com arribaria al sord aquest clam? Faig, perquè l'escolti foc del nostre glaç.
Parlo d'esperança desesperançat: un vell mot no calma més antiga fam.
El meu món tenia presos els portals. Amb mort confinava per tots els llindars.
Llengua embastardida, poble bou al fang. Necis jocs podriren vils cervells parats.
Endinsada vela per l'última mar. Les ones mullaven l'ample cel d'altans. Abatuts els arbres, el buc es tombà.
|
déu ni do