Jove Guàrdia Pallaresa

Un tallat siusplau – mentrestant busco el diari que com és habitual es troba sobre la màquina de tabac. El diari i tabac a diari. M’assento al tamboret de la barra davant d’una tassa que desprèn una aroma indescriptible. Busco l’encenedor entre el món paral•lel que forma el cos de la meva bossa. Papers, només trobo papers, i m’entretinc recordant a que feien referència aquells fulls doblegats. Fulletons varis, pamflets i un munt de coses que han quedat a mig fer. – Vols foc?- Torno al món, i em veig amb un cigarret a la boca i un tallat que agonitza per guardar una mica d’escalfor.

Són les cinc de la tarda d’un dia qualsevol. Al bar de la cantonada ja fa estona que han servit els dinars, però encara tenen pa i quan entro per la porta sense pregunta em diu – ¿Un bocadillo? Hoy te lo hago de chorizo – Em dirigeixo cap a la meva taula, una de les quatre taules que hi ha en tot el bar. Posició estratègica, controlant la porta i el carrer. A fora hi ha l’activitat quotidiana de cada tarda. D’aquí poc arribarà la perruquera a fer el seu cafè. De moment, un grup de pintors parlen animadament tot fent una cervesa. Sona la ràdio, música d’altres temps que em transporten anys enrere, veient-me molt petit, escoltant la mateixa cançó sense res més que una pilota de bàsquet per cadira. – No merci, un tallat siusplau.

Espais gratuïts per propaganda electoral – per un moment pensava que ho havia oblidat. Els anuncis radiofònics acostumen a ser de poca qualitat, però els anuncis de campanya són horrorosos. És l’anunci del PSC, no em paro a escoltar quina és la raó que toca avui, però just s’acaba, els pintors amablement em donen les referències pertinents perquè acabi sabent quina era. Avui era el dia de les ulleres. Després d’escoltar la conversa dels meus companys de bar, m’he trobat amb vàries conclusions possibles. Podria ser que fossin fidels a les idees del cambodjà i naturalment no votar PSC per promocionar les ulleres en campanya. Altrament, hi havia la possibilitat que tinguessin alts coneixements en oftalmologia, sabent perfectament que no els hi caldria ulleres, per tant no votar PSC per no sentir-se emparats. O potser hi havia una remota possibilitat de simplement no creure’s aquest tipus de promeses i no votar PSC per sentir-se ofesos pel tracte al ciutadà que està fent en campanya. Em quedo amb l’últim argument. – El Montilla es pensa que som burros o què? – ¡Estos sociatas se creen muy de izquierdas haciendo propuestas de estas! – El PSOE no lo está haciendo bién, pero el Mas ese es aún peor. – Tu aniràs a votar? – No sé, ya veremos, primero tengo que llevar a mi madre al cementerio, si tengo un rato me podría pasar –. Al mateix temps tinc el diari al davant. Enquestes d’intenció de vot, però ningú parla de l’abstenció.

Pago un euro pel tallat en fred. Surto al carrer i enfilo camí cap a la Diagonal. Una bona caminada, però tinc temps suficient. Mentre passo per Santa Tecla, sonen les sis. No tinc més remei que parar-me i escoltar. Fa un any i mig que visc al barri però encara no m’acostumaré a escoltar el so de la campana barcelonina. Hi ha coses que es resisteixen al pas del temps. Santa Tecla continua marcant la hora als veïns de Carles III.

Try de la Nelly Furtado (encara que el
castpost digui una altra cosa)