| Novetats |
| La Jove Guàrdia Pallaresa avança i a mesura que passa el temps, ella també es transforma, buscant noves formes de presentar-se en públic, i adaptant-se al seu context. Perquè res és immutable, perquè els coses estan subjectes al canvi |
| La cita |
"Es realmente impresionante qué porquería de sistema es el capitalismo, que no le puede garantizar ni a su propia gente empleo, no le puede garantizar salud, la educación adecuada; que no puede impedir que la juventud se corrompa con las drogas, con el juego, con los vicios de todas clases."
Fidel Castro  |
| Mirades del Barri |
|
Sobre el nacionalisme |
| Les campanes encara toquen |
| De lo meu Pallars |
|
Presentació |
| Reflexió |
| Tast poblatà |
| La paraula ja dita |
|
Miquel Martí i Pol: Aramateix |
| Joan Salvat-Papasseit: Res no és mesquí |
| Espriu vs. Pere Quart |
| Maria-Mercè Marçal: Desglaç |
| Pere Quart: Corrandes de l'exili |
| Joan Margarit: Perdiu Jove |
| Joan Brossa: L'església catòlica espanyola |
| Joan Maragall: Oda a Espanya |
| Salvador Espriu: XVI, Llibre de Sinera |
| Maiakovski: Poesies inacabades |
| Vicente Huidobro: Las ciudades |
| José Martí: XXXVIII, Versos sencillos |
| Miquel Martí i Pol: Ara es demà |
| Joan Margarit: Filòsof en la nit |
|
| 
| 
| 
| 
| 
| |
| 13 d’abril 2007 |
| La paraula ja dita (VIII): Joan Maragall |
Davant la manipulació, la mentida i l'engany, prefereixo recordar allò que dies enrera algú va deixar sobre un full en blanc. Igualment, el company Gerard ens facilita la perla periodística. Després, recordeu abaixar la tapa del wàter.
Oda a Espanya (1898)
Escolta, Espanya, la veu d'un fill
que et parla en llengua no castellana;
parlo en la llengua que m'ha donat
la terra aspra:
en'questa llengua pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.
T'han parlat massa dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries i els teus records,
records i glòries només de morts:
has viscut trista.
Jo vui parlar-te molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes vida és la sang,
vida pels d'ara i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies a morts els fills,
te satisfeies d'honres mortals,
i eren tes festes els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos marxar replens
dels fills que duies a que morissin:
somrients marxaven cap a l'atzar;
i tu cantaves vora del mar
com una folla.
On són els barcos? On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, no tens ningú.
Espanya, Espanya, retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva't, oh!, salva't de tant de mal;
que el plô et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? no et veig enlloc,
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
Anterior / Post-Catàleg |
posted by jordi @ 21:30  |
|
| 1 Comments: |
-
Gran resposta!
Una vegada vist el reportatge, estirada la cadena del vàter, abaixada la tapa i llegit el poema: m'he alegrat molt de sentir-me molt més propera a Joan Maragall i utilitzar la mateixa llengua que ell per dirigir-me cap a Espanya.
fins aviat!
|
| |
| << Home |
| |
|
|
|
|
.jpg "Avant, òrgan central del PCC")
Gran resposta!
Una vegada vist el reportatge, estirada la cadena del vàter, abaixada la tapa i llegit el poema: m'he alegrat molt de sentir-me molt més propera a Joan Maragall i utilitzar la mateixa llengua que ell per dirigir-me cap a Espanya.
fins aviat!