| Novetats |
| La Jove Guàrdia Pallaresa avança i a mesura que passa el temps, ella també es transforma, buscant noves formes de presentar-se en públic, i adaptant-se al seu context. Perquè res és immutable, perquè els coses estan subjectes al canvi |
| La cita |
"Es realmente impresionante qué porquería de sistema es el capitalismo, que no le puede garantizar ni a su propia gente empleo, no le puede garantizar salud, la educación adecuada; que no puede impedir que la juventud se corrompa con las drogas, con el juego, con los vicios de todas clases."
Fidel Castro
 |
| Mirades del Barri |
|
Sobre el nacionalisme |
| Les campanes encara toquen |
| De lo meu Pallars |
|
Presentació |
| Reflexió |
| Tast poblatà |
| La paraula ja dita |
|
Miquel Martí i Pol: Aramateix |
| Joan Salvat-Papasseit: Res no és mesquí |
| Espriu vs. Pere Quart |
| Maria-Mercè Marçal: Desglaç |
| Pere Quart: Corrandes de l'exili |
| Joan Margarit: Perdiu Jove |
| Joan Brossa: L'església catòlica espanyola |
| Joan Maragall: Oda a Espanya |
| Salvador Espriu: XVI, Llibre de Sinera |
| Maiakovski: Poesies inacabades |
| Vicente Huidobro: Las ciudades |
| José Martí: XXXVIII, Versos sencillos |
| Miquel Martí i Pol: Ara es demà |
| Joan Margarit: Filòsof en la nit |
|
| 
| 
| 
| 
| 
| |
| 08 de juliol 2008 |
| La dreta ho té clar, i nosaltres? |
 La recerca de la unitat d'acció de les esquerres no equival ni hauria d'equivaldre a l'abandonament de la lluita i l'adveniment d'un projecte.
Una obvietat? Segurament, però sovint sembla necessari recordar-ho. Per una banda, pels què acaben votant a favor esmenes parcials que de facto són una contraposició frontal al que les persones d'esquerres (de debò, de fragància o senzillament de condició) representen amb el barret de torn i mantenen en aquesta suposada unitat. I per altra banda per totes aquelles persones també d'esquerres (de debò, de fragància o senzillament de condició) que són incapaces d'entendre què és això de la unitat d'acció.
Una cartolina vermella, una cartolina verda i una cartolina blanca. La patronal es poleix majoritàriament les verdes i el bloc d'esquerres les vermelles. Moltes esmenes parcials de la dreta. Que no passen, que no colen. Poques esmenes aprovades, totes presentades per les esquerres. Massa esmenes de les esquerres també no aprovades. Per la fortalesa de la dreta i la inseguretat d'alguns que prefereixen salvar el cul.
Al final però, tot i l'aprovació del document, amb el vot favorable de l'esquerra per responsabilitat política, n'hi ha que no entenen on es troba la lluita, i es posen la cresta ensenyant la targeta vermella. Què passa doncs? Que la dreta i algú de les esquerres es troba votant el mateix.
Reformisme? No crec que sigui la paraula encertada. Des d'una visió simple diríem que sí, reformisme. Però el reformisme deixar de ser-ho quan passa de l'actitud incapacitadora de provocar canvis - i no pas canvis de façana - per introduir espais d'avenç per la transformació social. Ressentiment en els ritmes? Doncs aleshores la clau no es troba en reinventar el discurs i fer-se el viu. Si els ritmes són lents nosaltres haurem de ser allà per accelerar-los: des del carrer, mobilitzant. Des dels diferents barrets que poguem dirigir, obrint espais per a la transformació.
No ens podem permetre el luxe de fer el panoli. Tenim una gran responsabilitat a les nostres mans.
Anterior/Post-Catàleg |
posted by lluís @ 01:19  |
|
|
|
|
|
.jpg "Avant, òrgan central del PCC")
