ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE Salvador Espriu, El caminant i el mur (1954)
Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu, així l'home que se'n va del seu indret", mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l'antiga saviesa d'aquest meu àrid poble. Però no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.
ASSAIG DE PLAGI A LA TAVERNA Al sempre admirat Salvador Espriu, si cal, amb disculpes. Pere Quart, Circumstàncies (1968)
Oh, que avingut estic amb la meva petita, esclava, poc sortosa terra i com em recaria d'allunyar-me'n, sud avall, on sembla que la gent és bruta i pobra, accidiosa, inculta, resignada, insolvent! Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien fotent-se'n: "Com qui s'agrada de la lletja, així el lluç que pica un ham sense esquer", mentre jo, encara prop, pensaria en les velles fretures i confiances d'aquest meu tossut poble. I, ja tot sospesat, recularia per a restar aquí fins a la mort. Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase i estimo a més amb un irrevocable amor aquesta meva -i nostra- bastant neta, envejada, bonica pàtria. |