Jove Guàrdia Pallaresa

Un espai obert a la reflexió, la crítica i el debat.

Novetats
La Jove Guàrdia Pallaresa avança i a mesura que passa el temps, ella també es transforma, buscant noves formes de presentar-se en públic, i adaptant-se al seu context. Perquè res és immutable, perquè els coses estan subjectes al canvi
La cita
"Es realmente impresionante qué porquería de sistema es el capitalismo, que no le puede garantizar ni a su propia gente empleo, no le puede garantizar salud, la educación adecuada; que no puede impedir que la juventud se corrompa con las drogas, con el juego, con los vicios de todas clases."
Fidel Castro
Mirades del Barri
  • Sobre el nacionalisme
  • Les campanes encara toquen
  • De lo meu Pallars
  • Presentació
  • Reflexió
  • Tast poblatà
  • La paraula ja dita
  • Miquel Martí i Pol: Aramateix
  • Joan Salvat-Papasseit: Res no és mesquí
  • Espriu vs. Pere Quart
  • Maria-Mercè Marçal: Desglaç
  • Pere Quart: Corrandes de l'exili
  • Joan Margarit: Perdiu Jove
  • Joan Brossa: L'església catòlica espanyola
  • Joan Maragall: Oda a Espanya
  • Salvador Espriu: XVI, Llibre de Sinera
  • Maiakovski: Poesies inacabades
  • Vicente Huidobro: Las ciudades
  • José Martí: XXXVIII, Versos sencillos
  • Miquel Martí i Pol: Ara es demà
  • Joan Margarit: Filòsof en la nit
  • 09 d’abril 2007
    De lo meu Pallars (III): Tast poblatà
    Prou de paisatges bucòlics, prou d’imatges de postal. Ara toca parlar d’allò realment important, i que fa d’un poble un espai que molts el tenen per idíl·lic. Parlem de les relacions socials. Tant per lo bo com per lo dolent. Un poble, una organització específica, un nus comunitari fet d’espart.

    Barcelona, la ciutat, per molts de nosaltres als disset anys era sinònim de llibertat. I segurament ha estat així. Aquella sensació d’asfíxia col·lectiva va anar desapareixent a mesura que coneixíem nous móns. És difícil d’explicar el que sent un adolescent, ja per sí amb el cap fet un embolic per les pressions a les que se l’exposa, sumant-li la particularitat de viure en un medi rural (correcció tècnica, per molt estúpida que pugui semblar). El que no penso fer es parlar pels qui avui es troben en aquesta situació, com tampoc ho faré per amb qui vaig compartir experiència. Senzillament explico un cas particular, des de l’amplitud de mires.

    Als catorze anys marxàvem, buscant nous espais. Pobla se’ns començava a fer petita. Les llargues tardes a l’Astoret jugant a cartes i veient passar el temps amb tranquil·litat creava un clima que per a qualsevol xaval acaba sent insuportable. Precisament aquesta quotidianitat era un dels catalitzadors suficients per despertar la imaginació i buscar alternatives. Massa cops identificaves les colles per aquella activitat en la que s’havien aficionat. Tot i això, el cap de setmana sempre seria diferent, per massa motius. El principal: tornaven els que eren fora. Una enveja sana, creient-nos que estava a les nostres mans poder fer el mateix. Mentrestant, tan a La Pobla, com a Sort o més avall, per terres planeres, anàvem descobrint coses noves.

    Ara t’ho mires amb perspectiva, des de l’altre cantó, i comprens la ingenuïtat. Primer pel fals mite lligat al mèrit acadèmic. Aquí sembla que qui no marxa de Pobla (per estudiar, és clar! I per tant per anar a la Universitat) està perdut. Hauríem d’estimar-nos més a nosaltres mateixos, i escoltar-nos més per aprendre a respectar. Aquest és el vertader mèrit, saber entendre el que passa, comunicar la teva opinió i compartir el bagatge que ens proporciona les diverses perspectives sobre un mateix concepte. Davant el respecte a l’estigma, diguem ben fort: i què! El vell refrany que deia “qui no vulgui pols que no vagi a l’era” ja no serveix, perquè la pols apareix sense necessitat d’anar a l’era. Però estem preparats, i que vingui, que coi!

    Amb quinze, setze o disset anys n’estàvem farts, o senzillament ens n’afartàvem, d’aquella “pressió” sostinguda a l’aire. Els veïns ens miraven, la gent xiuxiuejava, fessis el que fessis i com ho fessis, series blanc de l’opinió pública. Segurament hi haurà part de veritat en tot això, i no ens n’estarem de criticar (constructivament) l’afany per saber de la vida del veí del davant. Però igualment trencaré una llança a favor d’aquest xiuxiueig.

    Diferenciem entre conèixer per ubicar, per cortesia, per interès i curiositat, per simpatia, per afinitat o amistat, etcètera, del tafaneig, de la malícia, de l’espieta o el bocamoll, de la gelosia i de la malababa. Són conceptes completament contraposats. En les relacions interpersonals, sobretot en un poble, massa sovint la frontera és extremadament prima. Amb moltíssima facilitat es pot llençar la cavalleria per sobre d’algú, empastifant-la i deixant-la irreconeixible. El parlar per parlar és una cosa que al Pallars mai s’ha considerat virtut, sinó tot al contrari, aquell qui parla més del compte tard o d’hora s‘acaba descobrint ell mateix. No és de fiar. Tot i això, massa cops el poder ha fet males jugades. Tronades considerables han caigut sobre més d’un o una. Després el temps ha posat les coses a lloc, ha aclarit. Però el mal ja ha estat fet. Com dèiem abans, pols que et ve tot i no haver embrutat.

    Molt diferent de la predisposició que tothom (els qui som de poble) tenim per conèixer de l’altre. És una característica peculiar, que s’adopta per el tipus de “socialització” a la que estàs exposat. Simplement, i dit ras i curt, el que ens coneguem entre nosaltres a partir de compartir un mateix entorn, serveis, problemàtiques o celebracions fa que les relacions mantinguin un grau d’intensitat molt més accentuat. Processos com els de les relacions entre diverses promocions són prou clarividents per entendre de que parlem. No es només compartir escola durant sis, set o catorze anys. És molt més que això. Perquè fora de l’escola hi haurà el camp, on estàvem jugant cada tarda, o els dissabtes de l’EPS, o més endavant els dissabtes del CEPS. Seran les primeres Mones amb la colla, per acabar a Sant Miquel amb les galtes vermelles. Més endavant, els caps de setmana, explorant la nit, i compartint els descobriments amb qui feies boles de plastilina dotze any enrere. Fins arribar als divuit, vint o vint-i-dos, en que aquest coneixement, es tradueix en amistat, més o menys intensa, però el cert és que hi ha amistat. I ens trobem tot tipus de gent al voltant d’una taula, immensa per cert, que individualment serem molt diferents els uns dels altres, però que compartim un lloc comú que provoca que aquesta connexió avui sigui possible. Per tot això i més, jo continuaré preguntant, per saber com està aquella gent que tan m’ha fet riure, com també enrabiar.

    Són nusos d’espart, forts, però al mateix temps malparits, perquè de tant en tant deixen alguna mà feta caldo. Però amb delicadesa i paciència pots arribar a entendre perquè l’espart resisteix. La clau es troba en la voluntat per entendre. Si la predisposició a conèixer no existeix, serà difícil lligar bé entre cordes, molt probable que el bocamoll surti del cau i acabi sent allò que ha demostrat, una persona que no té paraula, tafanera, maliciosa. No es qüestió de deixar-se trepitjar tampoc, no és això el que dic. Aquí parlo de bondat (en temps de guerra), d’intercanvi o inclusió. Els ciutadans que s’encaparren a proposar canvis sense haver entès; que continuen en període vacacional, jugant amb el poble com altres ho fan amb la llengua, malauradament els hi està costant entendre.

    Tot sigui per La Pobla, per fer-ne una fotografia dinàmica d’una de les moltíssimes històries que se’n poden explicar.


    powered by ODEO


    posted by jordi @ 17:56  
    4 Comments:
    • At dimarts, 10 d’abril, 2007, Blogger Laia said…

      ohhh!!!
      Què em faràs caure la llagrimeta!!
      Entre mocs, son, un mal body d'haver dormit a l'alsina i tantes cosetes buniques escrites...
      Què bunica que és Pobla!! I què bunics que som natres!!

      p.d: això de ciutadans a que olora?

       
    • At dimarts, 10 d’abril, 2007, Blogger Laia said…

      ohhh!!!
      Què em faràs caure la llagrimeta!!
      Entre mocs, son, un mal body d'haver dormit a l'alsina i tantes cosetes buniques escrites...
      Què bunica que és Pobla!! I què bunics que som natres!!

      p.d: això de ciutadans a què olora?

       
    • At divendres, 13 d’abril, 2007, Blogger Esther said…

      Oooooh!
      Que bonic el teu post, a part que m'ha fet pensar...
      Fa temps que em pregunto que hem lliga tant a la gent amb la que he compartit tantes estones pero que ara som tan diferents, la clau es senzilla, moltes vivencies, molts moments, molts bons records... tu be ho has expressat.

      Quin encant!

       
    • At diumenge, 15 d’abril, 2007, Blogger cristina said…

      nenet!! després de les teves indicacions de com deixar un comentari (si, si, soc curteta...!) ja et puc dir que m'encanta com escrius i que tens tota la raó del món. tots canviem i segur que ens queda molt per canviar, però espero que el pas del temps no modifiqui el que ens uneix.
      un peto grandiós pa mi luismi_online!

       
    Publica un comentari a l'entrada
    << Home
     
    Sobre el bloc
    Aquest és un espai obert a la paraula, des d'on es pretén opinar del que passa al nostre voltant, sense tancar la porta a ningú i sense mossegar-nos la llengua. Sigueu benvinguts. Lluís Monerris Pes
    Comunicació











    De bloc en bloc
  • Anna Albareda
  • Gerard Baró
  • Miriam Barrio
  • Mireia Burrull
  • Roger Bujons
  • Adrià Castellví
  • Albert Claret
  • Sergi Cobas
  • Xavi Cutillas
  • Andreu Espasa
  • Ferran Fabró
  • Albert Fajula
  • Marc Faustino
  • Àngela Garcia
  • Roger Gili
  • Saül Gordillo
  • Luis Juberías
  • Dídac López
  • Daniela Maccarrone
  • Sandro Maccarrone
  • Àngels Martínez Castells
  • Fabian Mohedano
  • Manel Mora
  • Mireia Mora
  • Antoni-Ítalo de Moragas
  • Manuel Moreno
  • Andrés Mourenza
  • Marc Navarro
  • Carmina Olivé
  • Marià Pere
  • Laura Pérez
  • Montse Pes
  • Andrés Querol
  • Eulàlia Reguant
  • Jordi Ribó
  • Bea Rodado
  • Arnau Rovira
  • Toni Salado
  • Julián Sesé
  • David Soriano
  • Esther Toran
  • Jorge Torres
  • Roger Tugas
  • Bernat Villarroya
  • Blocs col·lectius i anònims
  • Avinyó, 44
  • Alerta al Pallars
  • Alerta a la Vall Fosca
  • CJC - Baix Llobregat
  • Qualcosa di Sinistra
  • EU-Bloc
  • Rimat/Rimau
  • Mireia Galindo
  • Esperanceta Trinquis
  • Sí al procés
  • Enllaços
  • CJC - Joventut Comunista
  • PCC - Partit dels Comunistes de Catalunya
  • EUiA - Esquerra Unida i Alternativa
  • ACP - Associació Catalana per la Pau
  • ABC - Assemblea Bolivariana de Catalunya
  • AEP - Associació d'Estudiants Progressistes
  • Solidara
  • Fundació Pere Ardiaca
  • Fundació l'Alternativa
  • Nous Horitzons
  • Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia
  • MLP - Moviment Laic i Progressita
  • Lliga per la laïcitat
  • Grup de periodistes Ramon Barnils