Poesies inacabades
M’estima? No m’estima? Em romp les mans i els dits, que m’he trencat, a l’aire engego, tal com pel maig es fa l’endevinalla trencant les fulles de la margarida. Que l’afaitat mostri els meus cabells blancs. Dixeu venir en tropell l’argent dels anys. Espero, crec, que en segles no vindrà vers mi la vergonyosa sensatesa.
(Trad. Guillem Nadal) |