Un espai obert a la reflexió, la crítica i el debat.
Novetats
La Jove Guàrdia Pallaresa avança i a mesura que passa el temps, ella també es transforma, buscant noves formes de presentar-se en públic, i adaptant-se al seu context. Perquè res és immutable, perquè els coses estan subjectes al canvi
La cita
"Es realmente impresionante qué porquería de sistema es el capitalismo, que no le puede garantizar ni a su propia gente empleo, no le puede garantizar salud, la educación adecuada; que no puede impedir que la juventud se corrompa con las drogas, con el juego, con los vicios de todas clases." Fidel Castro
Em mires com un entomòleg observa a un insecte clavat en una agulla. En veritat sóc l'insecte però vivent: menjant i copulant per sobreviure. No hi ha temps per aturar-me a contemplar les formes que s'assemblen a la meva. Tot és irreversible: viure i morir. Se'm complica, però, l'afany: he de saber què sóc, on vaig, per què? Massa preguntes per intentar de contestar-les en vol rasant, tot fressa d'èlitres, brevíssim, sobre l'aigua.
He visitat al doctor Mata al seu despatx de la Universitat Politècnica de Catalunya. Feia nou anys des de la darrera vegada que ens havíem vist. Em rep amb l'entusiasme dels grans genis. I a poc a poc anem establint conversa. L'excusa passa pel museu. Entrem dins, un cop la porta de seguretat s'obre al dipositar la targeta pertinent. I allà dins, entre minerals, fòssils i meteorits, la dialèctica ens encercla.
Parlem de la vida, de la política associada a lo quotidià, del panorama internacional. Tot en mitja hora. El punt àlgid de la conversa ve precedit de la següent frase: “el canvi climàtic no és el que és diu. Les transformacions del clima i de l'ecosistema no són conseqüència d'un canvi dit climàtic, sinó d'un canvi geològic. Cal parar atenció als canvis dels períodes geològics que són les principals transformacions que poden determinar l'entorn particular”.
La discussió es posa interessant. Li pregunto per l'impacte humà en els cicles naturals. Em respon ras i curt: és mínim. És mínim tot i que a nivell local afecti, i aquests siguin notoris. Però la importància no és el clima, sinó la geologia. Entenc que cal fer una translació de prismes, i enfocar amb les lents geològiques.
Un detall: no t'has adonat que en comparació a altres anys, al Pallars per exemple, hi ha més vegetació? O sigui més verd? Això és degut a un increment del diòxid de carboni, però increment en termes geològics, o sigui, no pas per un increment dels últims cinc o deu anys.
Més endavant em parla del seu colega Romero, alcalde per IU d'Andorra (Teruel). A Andorra es crearant més llocs de treball de l'indústria minera. Es projecta una cimentera. El Mata l'adverteix que els verds s'hi tiraran al damunt. Però cal esperar que el control d'una cimentera per part dels de La Izquierda sigui des de la lògica de la sostenibilitat, cosa que no podria ser d'altra manera.
Però el que no pot ser és que un sector que no està gens mort, com el de la minería, no estigui impulsat. Cal apostar-hi, i apostar-hi com una alternativa més a la nuclear. El doctor Mata apunta que és necessari que des de l'esquerra es facin propostes per aquest sector, des d'un punt de vista industrial i d'acord amb els criteris que sempre han caracteritzat a la nostra tradició: d'acord amb la natura.
Tot això, acompanyat d'un fort impuls del sector de les energies renovables i dels llocs de treball associats a elles.
Ens acomiadem amb un: fins la propera company! Tot un plaer comptar amb l'amistat d'un home que fa de la geologia un llibre d'aventures del Capitan Trueno.
Je déclare l'état de bonheur permanent Et le droit de chacun à tous les privilèges Je dis que la souffrance est chose sacrilège Quand il y a pour tous des roses et du pain blanc
Je conteste la légitimité des guerres La justice qui tue et la mort qui punit Les consciences qui dorment au fond de leur lit La civilisation au bras des mercenaires
Je regarde mourir ce siècle vieillissant Un monde différent renaîtra de ses cendres Mais il ne suffit plus simplement de l'attendre Je l'ai trop attendu je le veux à présent
Que ma femme soit belle à chaque heure du jour Sans avoir à se dissimuler sous le fard Et qu'il ne soit plus dit de remettre à plus tard L'envie que j'ai d'elle et de lui faire l'amour
Que nos fils soient des hommes non pas des adultes Et qu'ils soient ce que nous voulions être jadis Que nous soyons frères camarades et complices Au lieu d'être deux générations qui s'insultent
Que nos pères puissent enfin s'émanciper Et qu'ils prennent le temps de caresser leur femme Après toute une vie de sueur et de larmes Et des entre-deux-guerres qui n'étaient pas la paix
Je déclare l'état de bonheur permanent Sans que ce soit des mots avec de la musique Sans attendre que viennent les temps messianiques Sans que ce soit voté dans aucun parlement
Je dis que désormais nous serons responsables Nous ne rendrons de compte à personne et à rien Et nous transformerons le hasard en destin Seuls à bord et sans maître et sans dieu et sans diable
Et si tu veux venir passe la passerelle Il y a de la place pour tous et pour chacun Mais il nous reste à faire encore du chemin Pour aller voir briller une étoile nouvelle
Claro que no somos una pompa fúnebre El Ojo de la Mujer (1991)
Claro que no somos una pompa fúnebre, a pesar de todas las lágrimas tragadas estamos con la alegría de construir lo nuevo y gozamos del día, de la noche y hasta del cansancio y recogemos risa en el viento alto.
Usamos el derecho a la alegría, a encontrar el amor en la tierra lejana y sentirnos dichosos por habernos hallado compañero y compartir el pan, el dolor y la cama.
Aunque nacimos para ser felices nos vemos rodeados de tristezas y vainas, de muertes y escondites forzados. Huyendo como prófugos vemos como nos nacen arrugas en la frente y nos volvemos serios, pero siempre por siempre nos persigue la risa amarrada también a los talones y sabemos tirarnos una buena carcajada y ser felices en la noche más honda y más cerrada, porque estamos construidos de una gran esperanza, de un gran optimismo que nos lleva alcanzados y andamos la victoria colgándonos del cuello, sonando su cencerro cada vez más sonoro y sabemos que nada puede pasar que nos detenga porque somos semilla y habitación de una sonrisa íntima que explotará ya pronto en las caras de todos. Anterior / Post-Catàleg
Aquest és un espai obert a la paraula, des d'on es pretén opinar del que passa al nostre voltant, sense tancar la porta a ningú i sense mossegar-nos la llengua. Sigueu benvinguts.
Lluís Monerris Pes
.jpg "Avant, òrgan central del PCC")
