Jove Guàrdia Pallaresa

Un espai obert a la reflexió, la crítica i el debat.

Novetats
La Jove Guàrdia Pallaresa avança i a mesura que passa el temps, ella també es transforma, buscant noves formes de presentar-se en públic, i adaptant-se al seu context. Perquè res és immutable, perquè els coses estan subjectes al canvi
La cita
"Es realmente impresionante qué porquería de sistema es el capitalismo, que no le puede garantizar ni a su propia gente empleo, no le puede garantizar salud, la educación adecuada; que no puede impedir que la juventud se corrompa con las drogas, con el juego, con los vicios de todas clases."
Fidel Castro
Mirades del Barri
  • Sobre el nacionalisme
  • Les campanes encara toquen
  • De lo meu Pallars
  • Presentació
  • Reflexió
  • Tast poblatà
  • La paraula ja dita
  • Miquel Martí i Pol: Aramateix
  • Joan Salvat-Papasseit: Res no és mesquí
  • Espriu vs. Pere Quart
  • Maria-Mercè Marçal: Desglaç
  • Pere Quart: Corrandes de l'exili
  • Joan Margarit: Perdiu Jove
  • Joan Brossa: L'església catòlica espanyola
  • Joan Maragall: Oda a Espanya
  • Salvador Espriu: XVI, Llibre de Sinera
  • Maiakovski: Poesies inacabades
  • Vicente Huidobro: Las ciudades
  • José Martí: XXXVIII, Versos sencillos
  • Miquel Martí i Pol: Ara es demà
  • Joan Margarit: Filòsof en la nit
  • 06 setembre 2009
    La paraula ja dita (XIV): Joan Vinyoli
    Insecte
    (Ara que és tard, 1975)

    Em mires com un entomòleg
    observa a un insecte
    clavat en una agulla.
    En veritat sóc l'insecte
    però vivent:
    menjant i copulant
    per sobreviure.
    No hi ha temps
    per aturar-me a contemplar
    les formes que s'assemblen a la meva.
    Tot és irreversible:
    viure i morir.
    Se'm complica,
    però, l'afany: he de saber què sóc,
    on vaig, per què?
    Massa preguntes
    per intentar de contestar-les
    en vol rasant, tot fressa d'èlitres,
    brevíssim, sobre l'aigua.
    posted by lluís @ 16:53   1 comments
    03 juny 2009
    Josep Maria Mata
    He visitat al doctor Mata al seu despatx de la Universitat Politècnica de Catalunya. Feia nou anys des de la darrera vegada que ens havíem vist. Em rep amb l'entusiasme dels grans genis. I a poc a poc anem establint conversa. L'excusa passa pel museu. Entrem dins, un cop la porta de seguretat s'obre al dipositar la targeta pertinent. I allà dins, entre minerals, fòssils i meteorits, la dialèctica ens encercla.

    Parlem de la vida, de la política associada a lo quotidià, del panorama internacional. Tot en mitja hora. El punt àlgid de la conversa ve precedit de la següent frase: “el canvi climàtic no és el que és diu. Les transformacions del clima i de l'ecosistema no són conseqüència d'un canvi dit climàtic, sinó d'un canvi geològic. Cal parar atenció als canvis dels períodes geològics que són les principals transformacions que poden determinar l'entorn particular”.

    La discussió es posa interessant. Li pregunto per l'impacte humà en els cicles naturals. Em respon ras i curt: és mínim. És mínim tot i que a nivell local afecti, i aquests siguin notoris. Però la importància no és el clima, sinó la geologia. Entenc que cal fer una translació de prismes, i enfocar amb les lents geològiques.

    Un detall: no t'has adonat que en comparació a altres anys, al Pallars per exemple, hi ha més vegetació? O sigui més verd? Això és degut a un increment del diòxid de carboni, però increment en termes geològics, o sigui, no pas per un increment dels últims cinc o deu anys.

    Més endavant em parla del seu colega Romero, alcalde per IU d'Andorra (Teruel). A Andorra es crearant més llocs de treball de l'indústria minera. Es projecta una cimentera. El Mata l'adverteix que els verds s'hi tiraran al damunt. Però cal esperar que el control d'una cimentera per part dels de La Izquierda sigui des de la lògica de la sostenibilitat, cosa que no podria ser d'altra manera.

    Però el que no pot ser és que un sector que no està gens mort, com el de la minería, no estigui impulsat. Cal apostar-hi, i apostar-hi com una alternativa més a la nuclear. El doctor Mata apunta que és necessari que des de l'esquerra es facin propostes per aquest sector, des d'un punt de vista industrial i d'acord amb els criteris que sempre han caracteritzat a la nostra tradició: d'acord amb la natura.

    Tot això, acompanyat d'un fort impuls del sector de les energies renovables i dels llocs de treball associats a elles.

    Ens acomiadem amb un: fins la propera company! Tot un plaer comptar amb l'amistat d'un home que fa de la geologia un llibre d'aventures del Capitan Trueno.

    Anterior/Post-Catàleg
    posted by lluís @ 23:56   1 comments
    31 maig 2009
    La paraula ja dita (XV): Georges Moustaki
    Déclaration (1973)


    Je déclare l'état de bonheur permanent
    Et le droit de chacun à tous les privilèges
    Je dis que la souffrance est chose sacrilège
    Quand il y a pour tous des roses et du pain blanc

    Je conteste la légitimité des guerres
    La justice qui tue et la mort qui punit
    Les consciences qui dorment au fond de leur lit
    La civilisation au bras des mercenaires

    Je regarde mourir ce siècle vieillissant
    Un monde différent renaîtra de ses cendres
    Mais il ne suffit plus simplement de l'attendre
    Je l'ai trop attendu je le veux à présent

    Que ma femme soit belle à chaque heure du jour
    Sans avoir à se dissimuler sous le fard
    Et qu'il ne soit plus dit de remettre à plus tard
    L'envie que j'ai d'elle et de lui faire l'amour

    Que nos fils soient des hommes non pas des adultes
    Et qu'ils soient ce que nous voulions être jadis
    Que nous soyons frères camarades et complices
    Au lieu d'être deux générations qui s'insultent

    Que nos pères puissent enfin s'émanciper
    Et qu'ils prennent le temps de caresser leur femme
    Après toute une vie de sueur et de larmes
    Et des entre-deux-guerres qui n'étaient pas la paix

    Je déclare l'état de bonheur permanent
    Sans que ce soit des mots avec de la musique
    Sans attendre que viennent les temps messianiques
    Sans que ce soit voté dans aucun parlement

    Je dis que désormais nous serons responsables
    Nous ne rendrons de compte à personne et à rien
    Et nous transformerons le hasard en destin
    Seuls à bord et sans maître et sans dieu et sans diable

    Et si tu veux venir passe la passerelle
    Il y a de la place pour tous et pour chacun
    Mais il nous reste à faire encore du chemin
    Pour aller voir briller une étoile nouvelle

    Je déclare l'état de bonheur permanent




    Anterior/Post-Catàleg
    posted by lluís @ 23:41   1 comments
    27 abril 2009
    La paraula ja dita (XIV): Gioconda Belli
    Claro que no somos una pompa fúnebre
    El Ojo de la Mujer (1991)

    Claro que no somos una pompa fúnebre,
    a pesar de todas las lágrimas tragadas
    estamos con la alegría de construir lo nuevo
    y gozamos del día, de la noche
    y hasta del cansancio
    y recogemos risa en el viento alto.

    Usamos el derecho a la alegría,
    a encontrar el amor
    en la tierra lejana
    y sentirnos dichosos
    por habernos hallado compañero
    y compartir el pan, el dolor y la cama.

    Aunque nacimos para ser felices
    nos vemos rodeados de tristezas y vainas,
    de muertes y escondites forzados.
    Huyendo como prófugos
    vemos como nos nacen arrugas en la frente
    y nos volvemos serios,
    pero siempre por siempre
    nos persigue la risa
    amarrada también a los talones
    y sabemos tirarnos una buena carcajada
    y ser felices en la noche más honda y más cerrada,
    porque estamos construidos de una gran esperanza,
    de un gran optimismo que nos lleva alcanzados
    y andamos la victoria colgándonos del cuello,
    sonando su cencerro cada vez más sonoro
    y sabemos que nada puede pasar que nos detenga
    porque somos semilla y habitación de una sonrisa
    íntima
    que explotará
    ya pronto
    en las caras
    de todos.

    Anterior
    / Post-Catàleg
    posted by lluís @ 01:17   1 comments
    Sobre el bloc
    Aquest és un espai obert a la paraula, des d'on es pretén opinar del que passa al nostre voltant, sense tancar la porta a ningú i sense mossegar-nos la llengua. Sigueu benvinguts. Lluís Monerris Pes
    Comunicació











    De bloc en bloc
  • Anna Albareda
  • Gerard Baró
  • Miriam Barrio
  • Mireia Burrull
  • Roger Bujons
  • Adrià Castellví
  • Albert Claret
  • Sergi Cobas
  • Xavi Cutillas
  • Andreu Espasa
  • Ferran Fabró
  • Albert Fajula
  • Marc Faustino
  • Àngela Garcia
  • Roger Gili
  • Saül Gordillo
  • Luis Juberías
  • Dídac López
  • Daniela Maccarrone
  • Sandro Maccarrone
  • Àngels Martínez Castells
  • Fabian Mohedano
  • Manel Mora
  • Mireia Mora
  • Antoni-Ítalo de Moragas
  • Manuel Moreno
  • Andrés Mourenza
  • Marc Navarro
  • Carmina Olivé
  • Marià Pere
  • Laura Pérez
  • Montse Pes
  • Andrés Querol
  • Eulàlia Reguant
  • Jordi Ribó
  • Bea Rodado
  • Arnau Rovira
  • Toni Salado
  • Julián Sesé
  • David Soriano
  • Esther Toran
  • Jorge Torres
  • Roger Tugas
  • Bernat Villarroya
  • Blocs col·lectius i anònims
  • Avinyó, 44
  • Alerta al Pallars
  • Alerta a la Vall Fosca
  • CJC - Baix Llobregat
  • Qualcosa di Sinistra
  • EU-Bloc
  • Rimat/Rimau
  • Mireia Galindo
  • Esperanceta Trinquis
  • Sí al procés
  • Enllaços
  • CJC - Joventut Comunista
  • PCC - Partit dels Comunistes de Catalunya
  • EUiA - Esquerra Unida i Alternativa
  • ACP - Associació Catalana per la Pau
  • ABC - Assemblea Bolivariana de Catalunya
  • AEP - Associació d'Estudiants Progressistes
  • Solidara
  • Fundació Pere Ardiaca
  • Fundació l'Alternativa
  • Nous Horitzons
  • Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia
  • MLP - Moviment Laic i Progressita
  • Lliga per la laïcitat
  • Grup de periodistes Ramon Barnils