El que ara escric no ha de tenir més transcendència que la que cadascú li vulgui donar. En el meu cas, aspiro a poder mantenir un debat entre els companys i companyes que ens anem llegint, Així com situar alguns elements que al meu entendre són essencials alhora de fer una anàlisi completa de la crítica situació a la que aquests darrers dies s’ha arribat. Pels qui no situïn el sermó, a sota us annexo la última proposta formulada pel SEPC (Sindicat d’Estudiants del Països Catalans) al sí de la PMDUP (Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública). Començaré dient que al meu parer aquest document se’l pot considerar com un error amb majúscules. En aquest sentit, considero que cada una de les seves afirmacions falten a la veritat i debiliten línia rere línia al moviment estudiantil, de per sí sol sent un actor social poc representatiu, per no dir gens. Començaré també aportant una definició de la PMDUP com a instrument, que és com sis anys enrere vam entendre la PMDUP els qui llavors començàvem la nostra militància des de les universitats, i és com les persones que van encarregar-se de fer-la sentir ens van transmetre la idea. La PMDUP és aquell espai unitari no tant sols del moviment estudiantil de Catalunya, a expressió de les seves assemblees de facultat, campus, centre, sinó també a expressió d’aquells elements que juguen un paper clau i transformador des de la Universitat: sindicats d’estudiants, de professors i PAS. Aqueta és la idea de partida i així s’expressa en la carta fundacional de la PMDUP. D’aquí a la realitat dista i ha distat molt. En poques ocasions s’ha arribat a un consens ampli entre tota la comunitat universitària. El paradigma el trobem amb la campanya contra la LOU, on naturalment la conjuntura política va ser favorable a la cobertura mediàtica que se li va concedir. Però tot i això, és important situar que l’estratègia a seguir va ser treballada i consensuada entre l’AEP i la CEPC mesos abans de la gran manifestació sota la pluja. Era la reacció de la comunitat universitària a la dreta. Al ’96 (si no m’equivoco) la PMDUP va aconseguir una fita històrica, paralitzar la pujada sistemàtica de les taxes universitàries. M’atreviria a dir que és un dels pocs exemples recents on podem dir que no és va actuar en tant que reacció a quelcom, sinó com a acció transformadora. I la PMDUP va saber situar a l’agenda política un conflicte encara existent. Una proposta: no a la pujada de les taxes universitàries, paralització i progressiva disminució. És en aquest tipus de discursos on conceps aquest instrument com a agent aglutinador. Per què aglutinador? Perquè la PMDUP aglutina (Plataforma) en la reivindicació (Mobilitzadora). En aquest sentit també crec que esdevindria un error si la PMDUP no entengués que la seva funció és una: mobilitzar de forma unitària. No és estrany que la PMDUP busqui la suma de quantes més assemblees millor i poder coordinar adequadament les diverses accions. Precisament perquè la seva naturalesa és aglutinadora. Fet aquest repàs pels 13 anys d’història de la Plataforma passem a qüestions més delicades. Sobre el document i la seva incorrecció passo a enumerar punt per punt els errors conceptuals, estratègics, de contingut i continent que salten a la vista. Primer error: no s’entén què és i que implica la PMDUP, i és veu obvi quan llegeixes coses com: Àdhuc hi ha hagut un desgavell organitzatiu i un desgast considerable al si de la PMDUP que s’ha escenificat en qüestions com l’auto-atorgació de la figura dels portaveus, la periodicitat de les reunions, la dispersió de tasques que no s’han dut a terme, la no regulació del vot, la inestabilitat de les comissions o grups de treball, etc. La PMDUP avança gràcies als mínims comuns denominadors dels diferents col·lectius que en formen part. Precisament aquest és el factor que diferencia a la PMDUP del que podria ser un grup marginal, i per tant la situa com a peça clau per l’impuls del moviment estudiantil. A vegades no en som conscients, perquè tendim a observar la realitat des del nostre prisma local, però l’expressió de la PMDUP és única tant a l’Estat Espanyol com a Europa. I d’aquest tipus de coses un se’n dóna compte quan viatja i pot palpar com està el moviment estudiantil en altres indrets. En aquest sentit, un espai de suma no pot ser mai un espai executor, sinó que ha de ser coordinador. Les assemblees no poden estar únicament mirant cap a dalt i discutint sobre el que passi i deixi de passar a la PMDUP. Les assemblees han de generar treball en els seus respectius àmbits, perquè aquesta serà l’única via a través de la qual la PMDUP podrà sentir-se forta. Per tant reafirmem-nos amb la idea que a la PMDUP es busca el consens, es discuteix a partir de la feina ja feta i es treballa en base a uns objectius concrets: mobilitzar a la majoria de l’estudiantat. Segon error: el document porta una missatge implícit prou destructor, que va en la línia del darrer discurs del SEPC, on la divisa “tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres” és el seu punt de partida i d’arribada. Es demana aglutinar l’energia del moviment estudiantil, però es demana al mateix temps la segregació de la PMDUP en base a prejudicis. S’acusa a l’AEP de reformista. Jo fa temps me’n vaig declarar públicament de reformista, ja que si d’aquelles persones que el que plantegen a un govern, administració o similar és que és derogui X, és neutralitzi Y i a partir d’aquí s’avanci per Z se’ls hi diu reformista jo també ho vull ser. I desenganyem-nos, la PMDUP no és reformista també? És el que té la reivindicació. El problema no és si s’és més o menys reformista, pur, esquerrà o esquerranós. El problema es troba quan del reformisme en fem un símbol corporativista en comptes d’utilitzar-lo com element transformador. I davant d’això, al meu entendre el SEPC l’utilitza totalment de forma corporativista. Una altra cosa completament diferents es acusar a certs agents de formular un discurs contrari al de la PMDUP. Quan llegeixo aquest tipus de coses el primer que em ve al cap és els Monty Python i la seva sàtira a “La vida de Brian”. I tota aquesta jugadeta no té altra finalitat que, i perdó per l’expressió, mirar a veure qui la té més llarga.
Les assemblees des del meu punt de vista estan desorientades principalment perquè fixen gran part de la seva activitat en la PMDUP. Però és una fixació que es produeix per inèrcia, sense acabar d’entendre perquè cal participar-hi. I aquí torno a la idea que fa falta més treball local per després poder coordinar alguna cosa. Aquesta inèrcia provoca que després s’acabin legitimant actuacions que transcendeixen els acords pactats de forma unitària, que hi hagi qui una vegada més capitalitzi la reivindicació que ara se li diu PMDUP, com per altres coses alienes a la universitat es deia Estudiants contra la Guerra, Estudiants contra la C.E. L’important no és el com s’és, l’important és el seu desenvolupament, el fer per arribar amb més o menys èxit a ser. I malauradament, el BEI, la CEPC, i en menor mesura l’Estel, i ara el SEPC coincideixen (en termes generals, sense entrar a fer una anàlisis minuciós del que passa a cada campus i la relació entre les diverses organitzacions en cada campus/facultat) en l’actitud davant la Plataforma i les assemblees: primer són ells, primers les seves sigles, la seva capelleta. Com molts altres marcs, es corre el perill de quedar-se encallats en discursos grandiloqüents, que són els que més joc fan a la dreta. Davant una ofensiva neoliberal cal praxis combativa com diu el document, certament. Però aquesta praxis passa a ser revolucionària i per tant transformadora quan sap ser hegemònica. En aquest sentit es reclama un mirada retrospectiva i tornar als primers temps de la LOU. Hi estic totalment d’acord. Perquè això passa per tornar a situar el finançament com a peça angular i reprendre els documents de “L’Alternativa Universitària” a partir dels quals es generaven els consensos i s’establia la relació dels diferents col·lectius respecte el marc comú que era la PMDUP. Senzillament es demanava el reconeixement d’aquest document com a full de ruta. Per això podem parlar d’una PMDUP segurament més representativa de l’estudiantat. Per acabar, la incoherència del document presentat pel SEPC és excepcional i esperpèntica. Una proposta de regeneració del moviment estudiantil, on comença fent una alegoria al treball unitari, on continua titllant segons el seu varem de traïdors a una organització gens prescindible, i que acaba sense ser proposta ja que afirma que sigui A o sigui B, el marc unitari ha d’estar regit a les seves demandes i als seus objectius, tot això junt a part de traspuar l’infantilisme esquerranós criticat per Lenin, provoca que en comptes d’avançar per una regeneració del moviment estudiantil, capaç d’articular propostes, ben coordinat i amb una base forta, s’estigui perdent el temps. I és que la paradoxa ja és total, l’agenda ja no la marca ni la dreta, l’agenda l’està marcant organitzacions per sí en comptes de para sí.
Regenerem el moviment estudiantil Aturem Bolonya! Proposta del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans al moviment estudiantil de les universitats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Introducció El moviment estudiantil barceloní ha fet un salt qualitatiu en el darrer curs que s’ha traduït en una major presència i incidència social, un major ressò mediàtic i uns vincles amb altres sectors de la comunitat universitària i moviments socials. L’augment de la sensibilització i difusió, una gran lluita ideològica amb els partidaris de la privatització, com també l’agitació i l’increment de la combativitat han sigut fruït del treball unitari, malgrat un seguit d’adversitats, des de la repressió policial a la ambigüitat discursiva, les conseqüències de les quals han pogut ser minimitzades. Ens trobem actualment en un punt clau de la lluita contra el Procés de Bolonya i és ara quan cal fer un esforç major per aturar els nous Plans d’Estudi. Ara més que mai hem de concentrar les nostres forces, mantenir la iniciativa i l’ofensiva. Aglutinem l’energia del moviment estudiantil. L’oposició a l’aprovació dels nous plans que es començaran a aplicar poc a poc al 2008-2009, però completament al curs següent, han de ser la punta de llança del moviment i l’estratègia a seguir cal traçar-la entre tots. De la mateixa manera tots hem de tenir una veu pròpia al discurs i a les contraparts amb rectorats i administracions. La privatització de la universitat no permet discussió, sinó treball i lluita. El context dels moviments estudiantils d’arreu d’Europa és d’oposició frontal a Bolonya (Fòrum Europeu d’Estudiants, procés aturat a Grècia, subversió a Perpinyà, etc.) i això ens ha d’esperonar en la lluita per aconseguir aturar l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Cal mantenir la unitat de les assemblees vers una oposició frontal i inequívoca al Procés de Bolonya. Alhora és necessari rebutjar l’ambigüitat, la confusió, les postures properes al “sí crític”, la passivitat front les administracions i els sindicats grocs i el fre a la combativitat. I es fa latent sumar esforços per seguir generant entre tots la lluita del moviment estudiantil, tot construint les eines necessàries per desenvolupar aquesta lluita, de forma democràtica i eficaç; assembleista i combativa. Àdhuc hi ha hagut un desgavell organitzatiu i un desgast considerable al si de la PMDUP que s’ha escenificat en qüestions com l’auto-atorgació de la figura dels portaveus, la periodicitat de les reunions, la dispersió de tasques que no s’han dut a terme, la no regulació del vot, la inestabilitat de les comissions o grups de treball, etc. La manca d’un funcionament clarament establert ha provocat estratègies de desembarcament, decisions antidemocràtiques i premeditades que són incompatibles en un moviment assembleista i de base. Hem d’assumir l’herència i l’acumulació d’aprenentatge de generacions del moviment estudiantil, i alhora saber respondre a les necessitats actuals. En el moment de gran transcendència en que ens trobem cal disposar de les eines adequades. Creiem que es fa imprescindible una regeneració positiva i eficaç de l’estructura del moviment estudiantil. Proposta Aquests elements són, primer de tot, les assemblees de facultat o campus amb les quals el SEPC reafirma el seu compromís en el treball unitari per consolidar el seu paper com a contrapoder dels estudiants a les universitats públiques. D’altra banda a nivell suprauniversitari, i en relació amb les reflexions anteriorment exposades, des del SEPC presentem la següent proposta: · Iniciar un debat al si del moviment estudiantil per construir un nou òrgan de coordinació que doni resposta a la conjuntura actual. Aquest nou ens ha de recuperar la il·lusió i la capacitat de mobilització del moviment estudiantil per respondre als atacs que pateix la universitat pública i catalana, com es feia en la primera època d’oposició a la LOU. · Vertebrar un discurs clar i contundent contra l’aplicació del Pla de Bolonya amb una praxi combativa capaç d’assolir els nostres objectius. · Per poder desenvolupar la proposta cal que el nou òrgan es doti d’un funcionament clar des de l’inici, per tal de garantir la transparència en les decisions i la participació i democràcia internes. Per què això sigui possible, cal la implicació activa i constant dels agents membres. Aquesta constància ha de permetre el correcte funcionament dels marcs tècnics de treball i una periodicitat ajustada a les necessitats del moviment estudiantil. Cal evitar el desànim que el mal funcionament actual de la PMDUP ha provocat a les assemblees i al moviment en general. L’organització interna, l’estratègia conjunta d’oposició a Bolonya, el disseny tàctic i el nom si s’escau d’aquest nou projecte s’establirà entre els agents participants des de la base, amb transparència i democràcia. Tanmateix creiem que la participació de l’AEP i d’organitzacions amb un discurs similar en aquest ens de coordinació és incompatible amb l’oposició frontal i inequívoca a Bolonya i per desenvolupar la línia combativa necessària. L’AEP ha intentat frenar les mobilitzacions els darrers dos anys, l’exemple el tenim a la gènesi del passat 15 de Novembre de 2007, diluint el discurs d’oposició frontal a Bolonya per convertir-lo en un “sí crític” incapaç de respondre efectivament a la mercantilització de la universitat pública. Aquest possibilisme ha anat acompanyat de formes conciliadores i negació de la combativitat. La participació de l’AEP en aquests espais dóna oxigen a l’ambigüitat, les institucions que apliquen l’EEES i el sindicalisme groc que hi col·labora. Això és causa del seu alineament amb les organitzacions juvenils d’Iniciativa per Catalunya, Esquerra Unida i Comissions Obreres. En definitiva, la presència de l’AEP ha estat clau en la situació actual de desgavell, desànim i estancament. A més a més suposa un impediment a la regeneració plantejada en aquest document. D’acord amb la conjuntura i la proposta exposades, el SEPC veu incompatible la participació de l’AEP en aquest nou òrgan. Conclusió Finalment traslladem aquesta proposta a totes les assemblees de facultat o campus inserides en el marc de la PMDUP. Marquem el límit de la decisió en una nova reunió el Dijous 24 d’abril i que cada assemblea presenti la seva resolució al respecte a raó d’un vot per cada una. Emplacem a totes les assemblees a participar de la regeneració del moviment estudiantil, a construir entre tots les eines necessàries per arribar als objectius marcats, a treballar plegats sota premisses clarament democràtiques, transparents i assembleistes; a respectar les decisions col·lectives i a equilibrar sensibilització i agitació. Bàsicament, a paralitzar el Procés de Convergència Europea i desenvolupar les estructures necessàries per dur-ho a terme. En cas que l’AEP intenti bloquejar la decisió o no la respecti, el SEPC es manté ferm en el compromís i la necessitat de regenerar el moviment estudiantil en el marc plantejat. A banda si la majoria d’assemblees opten per no participar d’aquest nou projecte, des del SEPC seguirem amb la creació d’aquest nou òrgan amb aquelles assemblees que s’hi vulguin sumar. La lluita és l’únic camí, aturar Bolonya és possible! Barcelona 10 d’Abril de 2008 Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans Anterior / Post-Catàleg
|
Cas és bo que feu dels ancians de la PMDUP,
doncs savi és el consell que d'ells n'extraureu.