| Novetats |
| La Jove Guàrdia Pallaresa avança i a mesura que passa el temps, ella també es transforma, buscant noves formes de presentar-se en públic, i adaptant-se al seu context. Perquè res és immutable, perquè els coses estan subjectes al canvi |
| La cita |
"Es realmente impresionante qué porquería de sistema es el capitalismo, que no le puede garantizar ni a su propia gente empleo, no le puede garantizar salud, la educación adecuada; que no puede impedir que la juventud se corrompa con las drogas, con el juego, con los vicios de todas clases."
Fidel Castro  |
| Mirades del Barri |
|
Sobre el nacionalisme |
| Les campanes encara toquen |
| De lo meu Pallars |
|
Presentació |
| Reflexió |
| Tast poblatà |
| La paraula ja dita |
|
Miquel Martí i Pol: Aramateix |
| Joan Salvat-Papasseit: Res no és mesquí |
| Espriu vs. Pere Quart |
| Maria-Mercè Marçal: Desglaç |
| Pere Quart: Corrandes de l'exili |
| Joan Margarit: Perdiu Jove |
| Joan Brossa: L'església catòlica espanyola |
| Joan Maragall: Oda a Espanya |
| Salvador Espriu: XVI, Llibre de Sinera |
| Maiakovski: Poesies inacabades |
| Vicente Huidobro: Las ciudades |
| José Martí: XXXVIII, Versos sencillos |
| Miquel Martí i Pol: Ara es demà |
| Joan Margarit: Filòsof en la nit |
|
| 
| 
| 
| 
| 
| |
| 03 d’abril 2008 |
| de tornada |
El temps m'impedeix fer una elaboració pròpia de les passades eleccions del dia 9 de març. Però per sort, hi ha qui amb lucidesa escriu sobre el tema. Aquí teniu una anàlisi al més pur estil acadèmic.
Paradoxes post-electorals
Txus Sanz
Sobre les passades eleccions legislatives ja s’ha dit gairebé tot. Tanmateix, no em vull estar d’assenyalar quatre paradoxes que em semblen, si més no, curioses.
La primera és que, si Catalunya fos independent, el PP hauria guanyat les eleccions i segurament Mariano Rajoy seria el nou president de l’Estat Espanyol. De fet, si Catalunya i el País Basc fossin independents (i no canviés la configuració del Congrés ni la llei electoral) el PP hauria guanyat les eleccions per majoria absoluta! Per tant, la paradoxa és que al PP, que tant ha batallat contra el nacionalisme català i basc, li aniria millor si aquests territoris s’haguessin independitzat!
La segona paradoxa és que, precisament, els hipotètics aliats del PP en aquesta tasca, els moviments independentistes a Euskadi i Catalunya han reduït el seu suport electoral. El cas d’ERC és, potser, el més significatiu. Per tant, el dolent resultat d’ERC és també una mala notícia per al PP!
La tercera és sobre els índexs de participació. Es va dir que a les eleccions del 2004 es va produir una altíssima participació electoral causada pels atemptats de l’11 de març i atès que aquesta participació s’explicava per un fet conjuntural, tothom va pronosticar que els índexs de participació baixarien l’any 2008. De fet, fins i tot es va dir que “abstencionistes convençuts”, “anarquistes” i “joves que passen de la política” van anar a votar més contra Aznar que a favor de Zapatero. Doncs bé, la participació electoral el 2008 ha estat tan sols tres dècimes per sota de la de 2004. Com s’interpreta aquesta dada? Vol dir que els anarquistes, els abstencionistes convençuts i els joves desencantats han agafat el gust de passar pel col·legi electoral? De fet, a Catalunya, la participació s’ha reduït en 5 punts percentuals, cosa que significa que a altres comunitats autònomes ha estat fins i tot més alta que el 2004 (és el cas d’Astúries, Canàries, Cantàbria, Castella-Lleó, Castella la Manxa, Ceuta, Comunitat Valenciana, Extremadura, Galícia, La Rioja, Madrid, Melilla i Múrcia). És també interessant veure com el percentatge de vots nuls o en blanc s’ha reduït respecte el 2004. Per tant, podria ser que el percentatge de vot vàlid hagi estat encara superior el 2008!
La quarta paradoxa gira al voltant del sistema electoral i el concepte de “vot útil”. Ja sabem que el sistema de 52 circumscripcions i l’aplicació de la Llei d’Hondt afavoreix els partits més grans, però enguany aquesta discriminació s’accentua encara més. Així, IU, amb gairebé un milió de vots obté tan sols 2 diputats (una mitjana de 482.000 vots per diputat), mentre que el PNV, amb 300.000 vots, n’obté 6 (una mitjana de 50.000 vots per diputat). De fet, podríem dir que votar IU és una opció “creixentment inútil” (la mitjana de vots per diputat ha passat de 158.000 l’any 2000, a 254.000 el 2004 i a 482.000 el 2008). Sens dubte, és IU el partit que més està patint aquesta certa tendència cap al bipartidisme. I el pitjor és que si IU i el que representa no existís, segurament s’hauria d’inventar.
Altres titulars d’aquestes eleccions, però escrits amb minúscules, serien el daltabaix de “Ciutadans” (que passen de 90.000 votants a les autonòmiques del 2006 a 46.000 en aquestes, un número de vots similar a l’obtingut pel Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal), el creixement de “Los Verdes” (que multipliquen per 8 els resultats de 2004), o el fet que hi hagués 3 candidatures que demanaven el vot en blanc, però que, paradoxalment, van ser votades (“Ciudadanos en Blanco”, 14.000 vots, “Alternativa en Blanco”, 2.500 vots i, segons com, els “Escons Insubmisos”, 5.000 vots)
publicat a Espai de Lliurepensament - FFG
|  |
|
Anterior / Post-Catàleg |
posted by lluís @ 18:43  |
|
|
|
|
|
.jpg "Avant, òrgan central del PCC")
