 Aquests dies la definició per exel·lència és verd amb blau, verdós, blavós o blau-verd... tan li fa, el que és important és que el que descriu millor el meu país avui són aquests dos colors.
Un mes i mig que no hi anava, i el divendres, entrada ben bé la tarda quan vam coronar el cap de Comiols amb l'Opel Corsa de l'any de la Maria Castanya, vam quedar impressionats. Ben bé com si fóssim de Barcelona. Però hi havia motius suficients per obrir la boca i deixar anar l'expressió típica per antonomàsia: que maco!
Us deixo amb lo lago. Preciós, ple fins dalt que no hi cap ni una gota. Comportes obertes a dojo. I amb una recomanació, per aquells que s'escapen i fan un munt de quilòmetres cap al nord en busca del verd i l'autenticitat. Pujeu al Pallars, que el que és verd no en falta, i amb sort, si sou extrovertits, podreu conèixer la basquitis a la pallaresa, que sens dubte no té res a enveja als pastors de la riba nord.
|
.jpg "Avant, òrgan central del PCC")
Encantada de conèixer la basquitis a la pallaresa...
Quan ens convides?