Jove Guàrdia Pallaresa

El No emès en la consulta popular a Veneçuela per sobre de qualsevol tipus de valoració ens ha de colpejar fort als ciutadans occidentals. Principalment per un motiu: la garantia de la construcció de l’alternativa bolivariana des de la màxima transparència, allunyada de falsos maniqueismes com els que ens intenta vendre la premsa a sou del capital financer. La República bolivariana de Veneçuela continua caminant cap a un altre tipus de societat, sempre des de la legitimitat de les urnes i de la voluntat popular. La intensitat del procés veneçolà eixampla horitzons, seguint un projecte que no entén de fronteres i que té com a meta l’alliberament d’Amèrica Llatina de la submissió imperialista dels EUA, per l’emancipació real del poble.

Recentment hem estat testimonis de la pèssima actuació del monarca espanyol en la Cimera Iberoamericana celebrada a Santiago de Xile. Una demostració de supèrbia pròpia del colonialisme europeu encara molt lluny de desaparèixer. D’això, la CJC-Joventut Comunista en treiem moltes consider acions, però creiem necessari remarcar-ne una: l’Estat espanyol, de la mà de la figura més antidemocràtica avui en actiu com és la monarquia, ha encetat una crisi diplomàtica que troba el seu origen en una relació despòtica cap als països llatinoamericans.

Mentrestant, des de Madrid es treballa a marxes forçades amb un únic horitzó, la propera contesa electoral. La fal·laç imatge de centreesquerra que el PSOE insisteix a abanderar cau pel seu propi pes. Un exemple flagrant el trobem en la política de xecs, la que sembla buscar sortida a problemes estructurals de la societat espanyola i que tant sols serveix per a tapar forats. És imprescindible reforçar l’alternativa d’esquerres al Congrés dels diputats per fer un canvi de rumb progressista, remarcant les polítiques socials basades en la radicalitat democràtica. No es pot continuar amb una política de socavones.

El desastr e de les obres de l’AVE mar ca un abans i un després en la política espan yola i catalana. Trobant-nos a Madrid amb un PSOE impermeable, sense reconèixer l’error de la seva gestió en mans de la ministra Magdalena Álvarez, i aquí amb una resposta ciutadana de calaix de sastre. La manifestació de l’1 de desembre era més que necessària, reivindicant un canvi de model en infraestructures, per solucionar la infinitat de problemes que dia rere dia es troben la gran majoria de treballadors i treballadores en agafar el tren de rodalies. Però la manifestació va perdre tota mena de criteri, quan els qui eren còmplices i coautors del caos ferroviari signaren el manifest de la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD).

Sense que se’ns acusi d’alarmisme, volem subratllar un perill emergent enmig «l’oasi polític català»: el creixement del neo-nacionalisme burgès. Moviment al qual ara mateix, des de diverses entitats de base, es dóna corda sense adonar-se’n. La pròpia manifestació en va ser un clar exemple. La CJC-Joventut Comunista hi era, donant suport al manifest, per dues raons bàsiques. La primera, per recolzar els qui pretenien reforçar l’aspecte social, o si més no, igualar-lo al nacional. La segona, reivindicant l’herència del PSUC en la construcció del catalanisme d’esquerres, d’arrel purament popular, integrador i plural.

Ens trobem acabant un any ple d’efemèrides: hem celebrat el 25è aniversari del Partit dels i les Comunistes de Catalunya i les seves joventuts, la CJC-Joventut Comunista, hem homenatjat a Ernesto «Che» Guevara en el 40è aniversari del seu assassinat, i recordem el 90è aniversari de la Revolució Socialista d’Octubre. Aquesta última l’hem pres com a fil conductor de part de la nostra activitat durant l’últim trimestre de l’any, articulant una campanya que pretén actuar com a motor per a la reflexió i la comprensió dels termes que ens caracteritzen com a marxistes-leninistes, quin ha estat el paper de l’anàlisi de classe al llarg de la història del segle passat, i quin paper ha de jugar en el nostre segle. Dotant-nos d’eines perquè entre tots i totes prenguem partit en el procés de construcció del socialisme a casa nostra, amb la mà estesa per compartir les experiències dels altres socialismes en el segle XXI.