Un espai obert a la reflexió, la crítica i el debat.
Novetats
La Jove Guàrdia Pallaresa avança i a mesura que passa el temps, ella també es transforma, buscant noves formes de presentar-se en públic, i adaptant-se al seu context. Perquè res és immutable, perquè els coses estan subjectes al canvi
La cita
"Es realmente impresionante qué porquería de sistema es el capitalismo, que no le puede garantizar ni a su propia gente empleo, no le puede garantizar salud, la educación adecuada; que no puede impedir que la juventud se corrompa con las drogas, con el juego, con los vicios de todas clases." Fidel Castro
Són quasi les vuit del matí, i corrent travesso la plaça de Catalunya, direcció al Portal de l'Àngel. Allà m'esperen els meus companys i companyes de viatge. Dos autobusos comencen a calentar motors. Sóc conscient de la importància del viatge, això pensava. Quan després de tot el dia compartint experiències i vivències angoixants, torno a posar els peus a la mateixa plaça, me'n dono compte de la importància i transcendència real del viatge.
Dos autobusos estan esperant que s'omplin de gom a gom per posar rumb a Elna, a la Catalunya Nord. Gran part dels integrants és gent d'edat avançada. La joventut es pot comptar amb les dues mans. Anem a visitar la Maternitat d'Elna, equipament que s'obrí per donar assistència a totes les refugiades, exiliades republicanes, que es trobaven al camp de concentració d'Argelès.
Un espai doblement important. Per una banda, per com ve descriuen, ser un oasi enmig de la desesperació i la mort, i segon, per esdevenir un punt de suport de totes aquelles dones, lluitadores, dignificant la seva condició de mare. Unes 600 criatures van néixer a la maternitat.
Les paraules recollides en un llibre, explicant les condicions ens les que es trobaven aquelles dones, vivint i sent tractades de forma humiliant i veient com s'anaven morin els seus fills i filles, no deixen indiferent a ningú. Són paraules que colpegen fort, que prenent partit contra les vexacions, contra el feixisme. Però la mirada d'aquelles que van passar per aquest tracte cruel impacten molt més. Uns ulls humitejats amb una veu clara i forta, sense trencar-se, m'anaven explicant el que van veure. Em deixaven entrar en el seu record, transmeten allò pel qual avui encara lluiten per tal que no es repeteixi. Poques vegades havia vist uns ulls amb tanta esperança. Esperança transformada en emoció per poder estar amb la joventut i que aquesta prengués partit de la seva vida. El que nosaltres fóssim allí, amb elles, ja era una batalla guanyada.
La intensitat amb la que hem pogut aprendre una mica més de la nostra història recent és d'agrair. I encara més el seu afecte, tractant-nos de companys. I l'únic que puc fer per tornar-lis el favor no és altra cosa que prendre el compromís de no oblidar, portant el seu relleu de lluita amb la mateixa dignitat que elles durant tants anys van portar. Al cap d'unes hores de tornar a ser a Barcelona pensava amb aquestes dones. I me'n donava compte de la seva vitalitat i compromís. Aquell dissabte van tornar a fer la revolució, senzillament per ser amb nosaltres, senzillament per poder emocionar-nos amb elles.
No m'hauria de sorprendre de la teva sensibilitat, fa dies que et conec (tots els que tens) i, tot i així, m'has emocionat. Pensava que per parlar amb veu de mare i per copsar la incommensurable força que t'uneix a un fill, calia ser-ne una. Encara no tens 23 anys i has sabut fer teus, millor que algunes, el dolor de la pèrdua, l'emoció d'una nova vida, la incertesa del futur, la por, de totes les dones que van sentir-la. Gràcies per acostar-me a Elna. Jo no hi he estat mai. Les mirades penetrants i les llàgrimes retingudes les he vist en ulls d'altres dones, en altres països, en retines que parlen sense necessitat de paraules. Penso, com tu, que el millor homenatge, l'acompanyament més sincer i l'actitud més compromesa és escoltar, compartir i no oblidar.
Aquí tenim una manera de fer la revolució, i una de les més sensates i efectives diria jo.
Vivint i amb la nostra vida, el nostre compromís i la nostra coherència intentar construir el nostre camí cap allà on pensem que el món hauria d'anar. I fer tot això malgrat totes les contrarietats i persecucions a les que ens veiem involucrats. Després ja vindran les reunions...
Som uns afortunats per poder recollir de primera mà aquest testimoni, ja que moltes vegades uns ulls transmeten molt més que tots els llibres d'història junts. De no ser perquè era lluny d'Elna però per causes més que justificades i que en part, tenen a veure amb els projectes que esmentava més amunt, hagués vingut de gust a recollir-lo.
va ser tot un plaer compartir el dia amb tu... vaig tenir molta sort de que hi fòssis per allà en els moments tous... per tot plegat, ja saps, les emocions que anàven de fora cap endins i les altres... ganes de parlar-ne amb calma, la veritat... un besiko!
Aquest és un espai obert a la paraula, des d'on es pretén opinar del que passa al nostre voltant, sense tancar la porta a ningú i sense mossegar-nos la llengua. Sigueu benvinguts.
Lluís Monerris Pes
.jpg "Avant, òrgan central del PCC")
Segur que va ser una jornada molt interessant, de vivències i aprenantges intensos...