Jove Guàrdia Pallaresa

Definint el concepte de TREBALL

Definir el concepte de treball en l’actualitat suposa prendre consciència d’una acció deconstructiva i alhora crítica del concepte. Deconstructiu perquè un anàlisi acadèmic rigorós demana que l’investigador adopti un paper d’observador de la realitat social. Per tal d’adjudicar eficaçment aquesta tasca és necessari aprofundir en el com s’ha creat aquesta realitat i per tant en el desmantellament dels processos socials que hi participen. Crític perquè, des del meu punt de vista, la rigorositat que des de l’acadèmia és demana als estudis científics no nega l’aportació d’alternatives a la realitat que s’està estudiant. Més quan es parla d’anàlisi de les ciències socials, aquestes tenen la obligatorietat de ser objectives i crítiques alhora. Sense la crítica la objectivitat perd consistència. A través d’aquestes dues característiques analitzaré el concepte de treball.

El concepte de treball en l’actualitat és una designació evident al concepte d’ocupació (C.Offe). No negaré la estreta relació que mantenen, però si posar de manifest la desnaturalització que ha sofert el primer i la sobredimensió que ha experimentat el segon. Així, podem observar com a través de les diferents corrents científiques-ideològiques la definició de treball és expressada de maneres molt diferents.

Marx deia: “El treball és un procés entre la naturalesa i l’home; procés en el qual l’home realitza, regula i controla, mitjançant la seva acció, el seu intercanvi de matèries amb la naturalesa; posa en acció les forces naturals de la seva corporeïtat, braços i cames, cap i mans, per tal d’assimilar-se, d’una manera útil per la seva vida, les matèries que la naturalesa brinda. A la vegada que actua sobre la naturalesa exterior a ell i la transforma, transforma la seva pròpia naturalesa, desenvolupant les possibilitats que dormiten en ell.” Aquesta definició, tot i ser la menys contemporània és en la que gran part de l’anàlisi sociològic i econòmic ha partit. A l’analitzar amb deteniment aquesta definició, un es troba amb la singularitat que podríem atorgar-li, en comparació amb els autors clàssics de la Economia Política: el caràcter retroactiu que li dóna. Quan parla de que és un procés “per tal d’assimilar-se” posa sobre la taula el corpus teòric del republicanisme. Quan Marx explica el treball com una necessitat vital humana ho expressa a partir de la condició d’estar alliberat de tots els aspectes alienants que provenien del treball del s.XIX. Les conclusions a les que els seus estudis el conduïren passen a ser part de la responsabilitat en la que qualsevol investigador s’hauria de veure immers en quan realitza una investigació entorn una problemàtica social: plantejar alternatives a aquesta problemàtica.

Actualment, molts autors i autores utilitzen la nomenclatura marxista per definir els diferents aspectes del treball. Exemples d’aquests és Alberto Recio, quan defineix el treball com “una activitat humana orientada a l’obtenció de béns (de producció i consum) per substituir en el present i en el futur. És una aportació específicament humana que, conjuntament amb els recursos naturals, permet obtenir béns i serveis necessaris per a la satisfacció de les necessitats humanes.” Són definicions reel·laborades i adaptades en el temps. En aquesta però sens planteja la primera qüestió a reflexionar: és un procés per la obtenció de béns i serveis necessaris per a la satisfacció de les necessitats humanes. Aquestes necessitats humanes com es configuren? Aquí és on ens trobem amb la desvirtualització del concepte de treball i amb l’aparició d’un assentiment general cap a la categoria d’ocupació remunerada. Treball passa a ser aquella activitat remunerada que un individu desenvolupa. Per tant el treball en aquest context desencadena un seguit de relacions socials (relacions de producció) de les que resulten les diferents classes socials. L’element classificador és precisament el treball.

· Classe social elevada: cobriment de les necessitats demandades i encomanades en el treball. Per tant realització personal assegurada.

· Classe social baixa: falta d’assimilació personal. Continua existint demanda de cobriment de necessitats. No hi ha el dret a l’existència garantit.

En aquest sentit, a causa de l’apropiació per part de la classe social elevada d’una bona part del treball realitzat per la classe social baixa, en resulta un desequilibri estructural en bona part de les formes societàries que han existit. Es crea la clivella rics-pobres, dominadors-subordinats, o propietaris-treballadors. Totes elles designen la mateixa desigualtat: qui té el dret a l’existència garantit pel simple fet de ser ciutadà i qui ha de dependre dels primers per poder existir.

A partir d’aquesta base teòrica, actualment ens trobem amb tot un seguit de corrents intel·lectuals des de l’esquerra que a través de la perspectiva dita marxista, i de l’eclecticisme al qual ens sotmetem , redefineixen els conceptes des de l’òptica del treball i la condició femenina, o el treball en consonància amb el medi ambient. És el que s’anomena l’economia feminista i l’economia ecològica, tot i que no deixen de ser alternatives a la posició dominant del treball, en aquest cas des d’un punt de mira concret i per a una comunitat concreta.

Aquest tipus de corrents apunten sobre diferents problemàtiques que el tipus de treball i el seu model de desenvolupament, avui desencadena. Causes que no s’han de veure en un pla micro alhora d’analitzar-les, ja que d’elles se’n deriva tot un corpus compacte que afecta a tothom per igual. La divisó del treball estrucutrada des d’una visió de gènere, marginant a l’esfera de l’anonimat el treball domèstic, la cura de familiars, etcètera, o les diferents campanyes de sensibilització que s’estan duent a terme entorn la idea de la sostenibilitat són aspectes que han de ser tractat transversalment, no aïlladament, per tal de poder donar solució a les noves relacions laborals que el treball produeix.

Treball en un espai FLEXIBILITZAT

La societat d’avui es troba acotada pel sistema que escriu el nou capitalisme flexible. Les persones es veuen obligades a sucumbir davant una nova dinàmica de treball, on els postulats de l’antic mode de producció es tornen gasosos i s’evaporen. S’observa una transformació de la societat condicionada a l’entrada de l’empresa flexible, modificant, o més ben dit trencant, tota concepció social del significat que se li donava al treball i la percepció que un tenia d’ell mateix a partir del lloc on treballava.

La característica principal de tot aquest procés es que s’ha deixat de pensar a llarg termini dogmatitzant la visió productiva i laboral a curt termini. Quines són les repercussions immediates dins les nostres vides? S’està creant una situació social en la que no existeix previsió, estabilitat, projecció de futur, confiança. No existeix previsió perquè no pots permetre’t el luxe. Si no arrisques el capitalisme flexible t’aparta del camp de joc fins que et trobes fora, al marge. La estabilitat es podria dir que és utòpica en un sistema dinamitzat pel treball a curt termini, al igual que la projecció de futur. No es pot especular sobre un futur llunyà perquè la seguretat que abans hi havia en un sistema a llarg termini sobre la carrera professional d’un treballador era fàcilment imaginable en canvi, actualment no pots desxifrar el demà. Només tens seguretat immediata, del dia a dia. Amb la confiança succeeix el mateix. Per treballar s’exigeix plena confiança i ajuda mútua amb el teu equip. Però aquesta confiança, si es que arriba a existir, és molt supèrflua ja que per aconseguir-la es necessita temps, i el nou capitalisme redueix aquest temps.

El capitalisme flexible es basa en el producte immediat. Aquí és on es troba la font de conflicte. És molt difícil encaixar la societat, que aporta la força de producció, amb el producte. La “relació” entre persona i producte s’ha perdut. Hi ha una falta d’estima, “individus amb uns identitat laboral dèbil” (Sennett 2001: 73). Els/les treballadors/es no es senten satisfets/tes amb el treball realitzat perquè aquest no implica cap grau de dificultat. Ja no existeix la necessitat de contractar gent qualificada per realitzar un producte determinat perquè la tecnologia a aconseguit mecanitzar el procés de formació, de tal manera que la persona fa un paper de supervisor, tot i que la seva feina estigui denominada com per exemple sabater.

El nou capitalisme ha produït una cadena de canvis en conseqüència d’aquest pensament a curt termini. El més visible és la liquidació de la rutina laboral. L’antic règim (fordista) al ser totalment rígid i amb una organització jerarquitzada es basava en la repetició de l’activitat dels treballadors. La cadena de muntatge estava formada per petites divisions on un treballador repetia constantment la mateixa acció. L’acumulació d’experiència era un punt a favor per poder ascendir socialment dins l’escala de poder.

Avui, amb el capitalisme flexible, no solament no saps el que et prepara el futur, sinó que aquesta mobilitat social ascendent s’ha perdut, quedant solament la mobilitat o més aviat pelegrinatge d’empresa a empresa dels empleats i empleades per culpa del factor flexible. Però també s’ha perdut la rutinització, que fomentava l’estupidesa; la organització ha passat de ser rígida i jeràrquica a organitzar-se amb caselles, configurant una xarxa que reparteix el poder en modes d’especialització.

El capitalisme flexible aporta a la societat un trencament entre els valors interioritzats durant l’època d’aprenentatge i la realitat que et trobes en el món laboral, on aquests valors van en decriment per deixar lloc a l’immediat. Aquest tipus de mode de treball provoca seriosos xocs de personalitat, per culpa de l’atmosfera anòmica que es crea en l’empresa immediata. Aquesta falta de norma crea en la persona un sentiment de frustració que arrossega fins al marc familiar on es reprodueix una situació similar. Els valors apresos pels pares com la confiança, el respecte i la lleialtat, es converteixen en valors abstractes pels fills, ja que no poden plasmar aquests adjectius en fets concrets.

El caràcter de les persones no solament es corroeix, sinó que pot acabar desapareixent, perquè per fomentar el caràcter es necessita temps, i el sistema actual, a curt termini, intenta esborrar el temps.

Anterior / Post-Catàleg