Jove Guàrdia Pallaresa

Una intenció, intimar per una vegada en el bloc. Un objectiu, compartir un moment. Són els dos elements que em proposo mentre escric aquest post. I és que són temps de canvis, qui ho diria no? Després de més de quatre anys magnífics i inoblidables, creixent com a persona i coneixent un poc de tot un món per descobrir, de cop i volta, tens la sensació que tot s'accelera sense temps suficient a poder reflexionar sobre el que està passant.

Però no és res més increïble que una simple etapa que l'hi ha arribat el moment de dir fins després. Fins després, perquè el que he viscut, i molt més important, compartit fins avui, ja forma part de mi. Parlo d'una riquesa inmensa que no és comparable amb el que avui en dia ens fixem per valorar la nostra felicitat. Fins després també, perquè a l'igual que tot aquest període està dins meu, jo també n'he format part. Aquesta combinació provoca, penso, l'establiment d'un lligam massa fort com per que el temps l'esborri. I aquesta sensació va ser reafirmada divendres passat, quan la meva organització va celebrar quinze anys. Tot un munt de persones, de diferents generacions es van trobar per un mateix motiu, per haver estat treballant durant un temps de la seva vida des de l'AEP. Ja n'hi havia prou amb això, perquè realment la sala es va omplir i tothom estava entusiasmat. Aquella mateixa nit començava el compte enrere.

El mateix divendres, a mig-dia, vaig rebre una trucada que ha fet avançar processos. I ja fa una setmana que treballo, tot s'ha de dir, en un espai des d'on es té intenció de produir perspectiva crítica per oferir a la ciutadania. La situació s'ha capgirat de patac. Per molt que ens puguem plantejar que tal dia arribarà, i més quan estàs ja a les acaballes de la carrera, un cop ha arribat suposo que no és extrany sentir-se marejat els primers dies. Si més no, jo aquesta setmana m'he marejat bastant. Tot i acabar de firmar un contracte de mitja jornada normal i corrent, la diferència amb el meu "fer" de la setmana passada és abismal.

Realment m'està costant molt escriure això, de fet, cada paraula que introdueixo és motiu de deixar-ho, llegir-ho i pensar. Potser em passo en quan a literatura, però és la forma com em surten els pensaments. I per molt que la raó em diu que esborri tot això i parli de la primera llei xinesa aprovada que parla explícitament de la propietat privada, considero que és una prova més, i continuo intimant.

Només volia deixar clar que el que he fet fins ara no és fruit de cap mena de prodigi sobrenatural, sinó d'una cosa, que de fet és molt més que prodigiosa. Si no tinguéssim intencionalitat de segon ordre ara no estaria escribint això, perquè no hauria participat d'un projecte col·lectiu per la consecució de l'educació pública, ja que la col·lectivitat simplement no existiria. Però per sort no ha estat així. I avui, tot mirant enrere m'en adono de la sort. Hi ho recomano a tothom, el participar d'un projecte col·lectiu, perquè realment és quan més creixes i despertes la teva personalitat, implicant-la amb l'entorn.




La meva organització mare és l'AEP. En aquesta casa he après dels qui vaig trobar quan tot just, per curiositat, començava a plantejar-me les possibilitats de fer alguna cosa davant el que no m'agradava. Més enllà d'una cronologia dels fets, el que vull subratllar és la potencialitat no de l'estructura, sinó del treball conjunt. He tingut la sort de començar trobant-me una sèrie de persones excel·lents que ens van deixar un llegat sòlid, de fer avançar el projecte amb els qui acabàvem d'entrar, esdevenint companys de militància i amics, i d'arribar al moment en que nosaltres sense ser-ne conscients, hem donat pas a una nova generació excel·lent donant ales per molt més temps.




Torno al principi, dient fins després, perquè tot just començo a conèixer, perquè tinc ganes de conèixer més, perquè l'entramat del moviment juvenil associatiu català el construïm entre totes les organitzacions i persones organitzades i sobretot perquè tot i que ja no tot estigui per fer, encara ara, tot és possible.

Salut i bon treball!