| Novetats |
| La Jove Guàrdia Pallaresa avança i a mesura que passa el temps, ella també es transforma, buscant noves formes de presentar-se en públic, i adaptant-se al seu context. Perquè res és immutable, perquè els coses estan subjectes al canvi |
| La cita |
"Es realmente impresionante qué porquería de sistema es el capitalismo, que no le puede garantizar ni a su propia gente empleo, no le puede garantizar salud, la educación adecuada; que no puede impedir que la juventud se corrompa con las drogas, con el juego, con los vicios de todas clases."
Fidel Castro  |
| Mirades del Barri |
|
Sobre el nacionalisme |
| Les campanes encara toquen |
| De lo meu Pallars |
|
Presentació |
| Reflexió |
| Tast poblatà |
| La paraula ja dita |
|
Miquel Martí i Pol: Aramateix |
| Joan Salvat-Papasseit: Res no és mesquí |
| Espriu vs. Pere Quart |
| Maria-Mercè Marçal: Desglaç |
| Pere Quart: Corrandes de l'exili |
| Joan Margarit: Perdiu Jove |
| Joan Brossa: L'església catòlica espanyola |
| Joan Maragall: Oda a Espanya |
| Salvador Espriu: XVI, Llibre de Sinera |
| Maiakovski: Poesies inacabades |
| Vicente Huidobro: Las ciudades |
| José Martí: XXXVIII, Versos sencillos |
| Miquel Martí i Pol: Ara es demà |
| Joan Margarit: Filòsof en la nit |
|
| 
| 
| 
| 
| 
| |
| 09 de febrer 2007 |
| “Una vegada més, hipocresia” |
 Utilitzo el que dimarts va expressar tan bé Xavi Torres a Els millors anys de la nostra vida de Catalunya Ràdio. “Realment, vivim fora de la normalitat quan això hauria de ser normal, que en aquest país tothom pugui parlar d’aquests temes sense que ningú s’escandalitzi”. Parlem del pollastre que ha desencadenat l’article d’Oleguer Presas publicat a La Directa el passat dimecres.
Dimarts per la nit, Mònica Terribas ja ho anuncià als últims minuts de La Nit al Dia, i aquella mateixa nit, en roda de premsa des del Camp Nou, el futbolista blaugrana ja va haver de fer front a l'interrogatori periodístic, tot intentant buscar conills en alta mar. Suposo que més d'un buscava aquella declaració que es pogués vincular amb un judici subjectiu d'Oleguer davant el pres Iñaki de Juana Chaos. Les declaracions van ser d'una claredat majúscula. Un article d'opinió que posa en qüestió l'Estat de Dret i on s'utilitza casos judicials com l'actual de De Juana, entre molts altres. La reacció no es va fer esperar, i des del portal digital de Jiménez Losantos la sentència va ser contundent: El futbolista Oleguer muestra su apoyo al sanguinario De Juana y ataca al Estado de Derecho. Tota una perla d'informació periodística, sí senyor.
És futbolista sí, però implica això que no té llibertat de pensament? Això preguntava la mateixa nit de dimarts Jordi Basté des del Tu diràs de Rac1. Molt recomanable el programa del dimarts 6 de febrer, des d'on Basté, sense deixar de banda l'actualitat esportiva en cap moment, va saber posar en entredit amb els seus tertuliants la imatge estereotipada del jugador de futbol. Davant alguns comentaris que de facto deien que el jugador de futbol ha de jugar a futbol, tan Basté, com Xavi Torres des del programa de Bernat Soler, van saber deconstruïr cada un dels arguments que s'exposaven. Aquesta idea, del jugador de futbol, que tantes vegades s'ha criticat, ara sembla que realment es la que es busca. O sigui, que de fet l'opinió pública vol jugadors que no llegeixin llibres, que prenguin una postura “apolítica” i que facin anuncis de natilles? O com diu Jordi Basté “ es que sembla que un jugador de futbol ha de ser tonto, tenir un ferrari i cardar molt”. Pronosticava Basté, que aquest article portaria molta polseguera entre sectors espanyols, catalans i catalanistes, matisant tots aquells culers que no se sentirien còmodes amb l'article d'Oleguer. Un dia després, la reacció va ser impecable, trobant-nos la polèmica inflada. No tant sols des de l'Espanya del Micròfon d'Or, sinó des de la casa blaugrana. Jan Laporta va sortir del “mal tràngol” dient que de saber-ho, dimarts per la nit Oleguer no hagués fet la roda de premsa. Dit tímidament, Laporta amb aquestes declaracions va desacreditar Oleguer, i va ajudar a donar-li més pompa al que hauria de ser normal, com va dir Xavi Torres, “la llibertat que tenim tots a dir el que ens toca, els que ens doni la gana”.
Jo també sóc del parer que des de l'àmbit esportiu, com en tants d'altres, “els esports serveixen, ateses l'enorme capacitat d'atracció i i la repercussió que tenen, per posar en relleu tota mena de causes justes i per ajudar a fer obrir els ulls”.Ho explica avui Vicent Partal des del mail obert de Vilaweb.De fet comença una campanya ciutadana donant suport a Oleguer Presas, després que Kelme, una de les empreses patrocinadores del jugador, ha trencat el contracte arrel de l'article. Llibertat.cat publica avui un article sobre Kelme, donant a conèixer qui hi ha darrere de l'empresa alacantina.
Tota aquesta polèmica em va fer recordar l'article que Iu Forn va escriure fa tot just un mes, dient que els catalans no som hindús. En la mateixa línia Xavi Torres va ser contundent davant del micròfon de Catalunya Ràdio, quan va dir que el problema d'aquest país es que som uns cagons i reclamava que tant debò i d'una vegada per totes aquest país tingui veu. Cadascú en pot treure la conclusió que li pertoqui, només faltaria que no fos així. Tot i això, davant del que està passant, com bé deia Jordi Basté, deu ser que Oleguer no sé sent d'eixe món. I realment, amb tant d'embolic, és ben normal que se'ns acabi la paciència.
Anterior/Post-Catàleg |
posted by jordi @ 21:33  |
|
|
|
|
|
.jpg "Avant, òrgan central del PCC")
