Jove Guàrdia Pallaresa

Sembla ser que estem en una època de reflexió interna per a “l’oasi polític català”. Últimament aquells qui eren subjectes representatius d’un sector o altre mantenen un frec a frec per poder aglutinar i dirigir a la gran majoria. Però més aviat, el que passa es que s’està fent el joc de les cadires, i segons qui en segons quina cadira fa pujar la mosca al nas a més d’un.

Hi ha rebombori. Les eleccions municipals cada cop són més a prop, i tothom està ultimant els preparatius per com a mínim poder mantenir els respectius feus. Les peces es comencen a bellugar per tal de buscar la parella adient. Així, ens trobem als fills del pujolisme, que després de signar molt durant la cursa per la Generalitat, han trucat a la porta del fill del metge de Vilanova. El PP i CiU han mantingut converses recents, tot i que Felip Puig vulgui treure’n importància, tractant de somiatruites a Josep Piqué. Però és cert. A la dreta li comença a preocupar considerablement la continuïtat del que fins ara en dèiem tripartit. Els últims anys sense les claus de la porta de la Generalitat han estat traumàtics per la coalició democristiana. I el preu per tornar a tenir-les no els hi treu escrúpols. Mentrestant Piqué també és reuneix amb José Montilla a Palau, ho explicava ell mateix aquesta nit a La Nit al Dia. Sembla ser que Piqué n’ha sortit força satisfet de la reunió. Elogia al molt honorable president de la Generalitat, senyor Montilla (perdó però em costarà acostumar-m’hi), per la seva disposició a tractar matèria política real. Per Piqué és molt més important i prioritari la discussió política sobre qüestions com la seguretat, vivenda o sanitat, que no pas el desplegament de l’Estatut. Clar que potser el senyor Piqué no ha pensat en apuntar que una cosa va indiscutiblement lligada a l’altra. A la casa convergent però, les coses tampoc funcionen del tot bé. Mentre l’eslògan de “la casa del catalanisme” es va decolorant, CDC i UDC es llencen els plats pel cap. La pugna entre els dos germans continua present a les diverses federacions, i els avenços que es fan des de la direcció tampoc ajuden a dissuadir les típiques tensions pre-municipals. Però sembla que la cosa ha sortit de mare, per arribar a provocar enfrentaments entre Duran i Lleida i els seus joves. Unió de Joves critica les posicions de Pelegrí i Duran, buscant tendenciosament rascar poder entre els passadissos del Congrès dels Diputats. La resposta no es va fer esperar, i abans de dir tres, Daniel Ortiz va ser destituït. Un mostra més de la inconsistència per la qual passa CiU.

La reunió entre la dreta autonòmica ha servit si més no per focalitzar les crítiques de la gestió del govern en un aspecte: les conselleries eco-socialistes. Són tres els aspectes que en critiquen. Primer, el projecte de Memorial Democràtic, titllant-lo de tendenciós. Segon, la gestió d’Interior pel que fa a seguretat ciutadana. I tercer, la qüestió de la vivenda i el projecte de Llei d’Habitatge, barrejant-hi aquí les desafortunades declaracions d’Imma Mayol. Sembla ser que ICV-EUiA ha passat a ser el nou blanc de la política catalana. I no tant sols pel que fa a la gestió de govern, sinó també en l’àmbit municipal. Al PSOE li preocupa l’auge de la coalició roig-verd-violeta en les eleccions autonòmiques, tement una davallada de vots de cara a les municipals (sobretot al cinturó roig). Davant aquest temor, i veient el que apunten les últimes enquestes d’intenció de vot, des del carrer Nicaragua no s’ho han pensat dues vegades, i continuen situant als eco-socialistes en contradiccions. Resultat gens favorable per ningú. La fragilitat del que algun cop es va anomenar PSUC és notòria i els seus punts febles de domini públic. Una ràtzia política cap a ICV-EUiA faria retrocedir el Principat en el camí de la conquesta de drets civils i democràtics, però al vell PSUC potser li vindria bé una teràpia de xoc i prendre més implicació com a opció política real.

Perquè ERC i PSOE s’han posat d’acord en que ara és el temps de la reflexió. Així ERC ha anunciat la cel·lebració d’una convenció política per parlar sobre “l’identitat nacional i la sobirania al segle XXI”. Per la seva banda el PSOE prepara un debat pre-congressual per tractar temes cabdals com la davallada del vot socialista i la connexió del partit amb la societat. No és casualitat l’elecció de les temàtiques ni coincidència l’anunciar-ho simultàniament. L’arrel pricipal es troba en l’enquesta d’intenció de vot. Els últims resultats donen una davallada de vots al PSOE i ERC, qüestió preocupant per a Zaragoza i Vendrell. Per la seva part, a ERC no li acaba de sortir bé del tot aquest pas de “chá-chá-chá” que assaja des de fa temps, i el monstre del llac de Puigcerdà ha tornat a despertar. Perquè ni els militants d’ERC ni els qui no ho som, no estem acostumats a un Carod-Rovira tan políticament correcte. I això passa factura. En aquest sentit Carretero ho ha tingut fàcil. No cal fer grans estratègies alhora de propiciar una corrent interna sobiranista en la contextura actual, aprofitant-se d’una massa social àmplia conscienciada (Sobirania i Progrés) i aprofitant-se d’intel·lectuals de renom com Salvador Cardús o Hèctor López Bofill. El debat sobiranista ja estava sobre la taula molt abans que Carretero aparegués estelarment a l’Avui. I una vegada més, tot tindrà el seu desenllaç amb els comicis municipals.

Com explicava Josep Piqué a Mònica Terribas “vaig parlar amb Ángel Acebes i li vaig dir – Ángel, las cosas estan cambiando”, en referència a la reunió PP-CiU. Just després, Mònica Terribas li demana una valoració sobre la proposta de la Conselleria sobre la Llei d’Ensenyaments Mínims, en relació a l’augment d’hores en Castellà a les escoles de primària. Piqué ha estat hàbil alhora de respondre, donant una opinió a priori de la valoració que en faria el PP. Però que el president del PP de la Comunitat Autònoma de Catalunya en faci una primera valoració positiva, d’una proposta de desplegament d’una llei per part de la Conselleria de la Generalitat, amb un govern d’Entesa Nacional d’Esquerres, es que realment les coses estan canviant.