Jove Guàrdia Pallaresa

Un espai obert a la reflexió, la crítica i el debat.

Novetats
La Jove Guàrdia Pallaresa avança i a mesura que passa el temps, ella també es transforma, buscant noves formes de presentar-se en públic, i adaptant-se al seu context. Perquè res és immutable, perquè els coses estan subjectes al canvi
La cita
"Es realmente impresionante qué porquería de sistema es el capitalismo, que no le puede garantizar ni a su propia gente empleo, no le puede garantizar salud, la educación adecuada; que no puede impedir que la juventud se corrompa con las drogas, con el juego, con los vicios de todas clases."
Fidel Castro
Mirades del Barri
  • Sobre el nacionalisme
  • Les campanes encara toquen
  • De lo meu Pallars
  • Presentació
  • Reflexió
  • Tast poblatà
  • La paraula ja dita
  • Miquel Martí i Pol: Aramateix
  • Joan Salvat-Papasseit: Res no és mesquí
  • Espriu vs. Pere Quart
  • Maria-Mercè Marçal: Desglaç
  • Pere Quart: Corrandes de l'exili
  • Joan Margarit: Perdiu Jove
  • Joan Brossa: L'església catòlica espanyola
  • Joan Maragall: Oda a Espanya
  • Salvador Espriu: XVI, Llibre de Sinera
  • Maiakovski: Poesies inacabades
  • Vicente Huidobro: Las ciudades
  • José Martí: XXXVIII, Versos sencillos
  • Miquel Martí i Pol: Ara es demà
  • Joan Margarit: Filòsof en la nit
  • 13 de gener 2007
    < Jo també compro música en català >
    Interrompo el silenci del gener examinador, per escriure un post que considero més que necessari, per molt que alguns ho acabin etiquetant d’oportunista. Ja fa massa dies, Laura Crespo, periodista de La Vanguardia, publicava un article parlant de la mala salut del “rock català”. La seva argumentació es basava exclusivament en allò amb que no pots argumentar: prejudicis, tòpics i falses etiquetes. Però una vegada més, hi ha qui s’ha cregut molt savi per dictar i decidir, apuntant al diari del conde Godó frases tan cèlebres com aquesta “me parece toda igual y que me resulta decepcionante que nadie logre componer algo que no suene a lo de siempre”.

    Personalment, trobo descepcionant que professionals dels mitjans de comunicació ens dediquin perles com aquesta. Potser, es què, com bé anota el blocaire Joaquim Vilarnau, no deixava de ser una innocentada. Tan debò! Es que si que deixa ben clar l’article de la periodista de la Vanguardia és el seu estancament. Pel que sembla, s’ha quedat amb els quatre grups que per una banda o altra sonaven més fa deu anys, recuperant-los i criticant que no són innovadors, que no exploren noves fórmules musicals i que això acaba resultant un punt en contra per la viabilitat de la música en català. Això sí, generalitzant-ho, per suposat. Un cop feta la crítica, continua, anant més enllà, i com era d’esperar, entrant en la segona estigma de la música catalana: les subvencions. “(...) que se relacionen determinadas ideas políticas con determinados grupos o letras es algo que al final, es cansino y nada tiene que ver con hacer o no buena música”, però si que té a veure amb forçar que es relacioni cert grup musical amb la Conselleria de Cultura de la Generalitat, forçant el no donar cobertura mediàtica alguna per titllar el moviment musical de “polititzat”. I jo em pregunto, i els mitjans de comunicació què fan llavors? És què ells no prediquen en pro d’un o altre predicador?

    Aquí és on rau la diferència potser. S’introduïa des de la blocaire Aramateix, sobre la qualitat de la música catalana. La qualitat és problema de l’idioma, o és una altra cosa? I anant més enllà, si és prefereix, podríem fer una petita classificació entre la música de contingut i la música contingent. A partir d’aquí podríem establir qui és més oportunista en tot aquest món. Una pena tot plegat. La ofuscació de la Laura Crespo costarà d’aclarir, però confio que els qui es van deixar enredar per complementar l’article sàpiguen rectificar. Seria una pena.

    Acabo amb un grup ben divertit, i fent-li cas al Pere Meroño, compartint la mateixa sensació d'impotència davant les dificultats de la música en català. Són molts grups, molts sons diferents, que comparteixen un mateix escenari, el del públic català (per començar), però que els hi fan males passades com no aixecar el teló quan convindria. Una última recomanació Laura, passejat per RXI. Som-hi Belda!
    posted by jordi @ 19:54  
    0 Comments:
    Publica un comentari a l'entrada
    << Home
     
    Sobre el bloc
    Aquest és un espai obert a la paraula, des d'on es pretén opinar del que passa al nostre voltant, sense tancar la porta a ningú i sense mossegar-nos la llengua. Sigueu benvinguts. Lluís Monerris Pes
    Comunicació











    De bloc en bloc
  • Anna Albareda
  • Gerard Baró
  • Miriam Barrio
  • Mireia Burrull
  • Roger Bujons
  • Adrià Castellví
  • Albert Claret
  • Sergi Cobas
  • Xavi Cutillas
  • Andreu Espasa
  • Ferran Fabró
  • Albert Fajula
  • Marc Faustino
  • Àngela Garcia
  • Roger Gili
  • Saül Gordillo
  • Luis Juberías
  • Dídac López
  • Daniela Maccarrone
  • Sandro Maccarrone
  • Àngels Martínez Castells
  • Fabian Mohedano
  • Manel Mora
  • Mireia Mora
  • Antoni-Ítalo de Moragas
  • Manuel Moreno
  • Andrés Mourenza
  • Marc Navarro
  • Carmina Olivé
  • Marià Pere
  • Laura Pérez
  • Montse Pes
  • Andrés Querol
  • Eulàlia Reguant
  • Jordi Ribó
  • Bea Rodado
  • Arnau Rovira
  • Toni Salado
  • Julián Sesé
  • David Soriano
  • Esther Toran
  • Jorge Torres
  • Roger Tugas
  • Bernat Villarroya
  • Blocs col·lectius i anònims
  • Avinyó, 44
  • Alerta al Pallars
  • Alerta a la Vall Fosca
  • CJC - Baix Llobregat
  • Qualcosa di Sinistra
  • EU-Bloc
  • Rimat/Rimau
  • Mireia Galindo
  • Esperanceta Trinquis
  • Sí al procés
  • Enllaços
  • CJC - Joventut Comunista
  • PCC - Partit dels Comunistes de Catalunya
  • EUiA - Esquerra Unida i Alternativa
  • ACP - Associació Catalana per la Pau
  • ABC - Assemblea Bolivariana de Catalunya
  • AEP - Associació d'Estudiants Progressistes
  • Solidara
  • Fundació Pere Ardiaca
  • Fundació l'Alternativa
  • Nous Horitzons
  • Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia
  • MLP - Moviment Laic i Progressita
  • Lliga per la laïcitat
  • Grup de periodistes Ramon Barnils