Jove Guàrdia Pallaresa

Sota l’intrèpid sol de juliol, ben lluny del món del rellotge, no hi ha absolutament res que pugui trencar aquest equilibri entre el cos i la ment que et proporciona les vacances. O almenys, no hauria de ser-hi. Després de tant temps absord pel temps que passa i no para, el magnífic estiu et permet donar-hi un canvi a les regles del joc, per plantar-te davant seu i ser capaç de dir-li: ara sóc jo qui et controlo!

Poder sobre el rellotge. Quin gran invent això de les vacances! Mar o muntanya, la qüestió es marxar. Sortim de la ciutat, i com cada dia, les carreteres estan col•lapsades, però avui es diferent, avui estem de vacances i res pot espatllar la tranquilitat del “no fer res”. A l’arribar al destí, et trobes amb un munt de gent que com tu, escapen de la quotidianitat. Però es curiós la ment, que al cap de tres hores, tothom s’explica del que treballa, els seus maldecaps, la mala baba que gasta el gerent de la teva empresa, i quan et gires dones un cop d’ull i dius: Òstia! El gerent!

Magnífiques vacances, que ens permeten ser uns desconeixedors durant el temps que passa del que ocorre al nostre voltant. La política també fa vacances, i tot el país està relaxat. Per fí, almenys un mes sense sentir paraules, discursos o baralles totalment buides de contingut. Els diaris s’enginyen les mil i una per publicar alguna cosa. Apareixen els suplements de l’estiu, amb quatre pàgines de passatemps. L’any passat, gràcies a ells, els catalans vam conèixer al senyor Sudoku, la pregunta és, qui serà el senyor d’aquest estiu?

Per sort nostra, la cigala protesta, i quant més intrèpid es torna el sol, més canta. Un cant de rebel•lia que en el fons, ens recorda que els problemes no han marxat, que el gerent també en té, i ens en tornarà a donar, i sobretot que aquesta pau paradisíaca de l’estiu, no és altra cosa que un gran aparador guarnit amb palmeres i parasols. La cigala canta perquè no oblidem, canta perquè l’oblit és el pitjor remei a la malaltia, i sobretot canta per unes altres vacances. Sort en tenim.