Jove Guàrdia Pallaresa

Mantenint una llei decretada durant la dictadura militar, la LOCE (Llei Orgànica Constitucional d'Ensenyament) promou un sistema educatiu que pren la desigualtat com a base. Aquesta llei consolidà una xarxa educativa totalment dividida entre classes, creant centres de primera i de segona. L'educació passà a ser ja a finals dels '70 un bé de mercat, desvinculada totalment de la tutela de l'administració pública. A mesura que s'avançà durant els '80 cap a una obertura de mercat (promoguda i dirigida per el FMI i el BM), es separava dràsticament el control i supervisió del sistema educatiu des de l'Estat, on la secundaria i la formació professional van ser un focus contenciós pels interessos privats. Avui a Xile, els instituts municipals (públics) estan totalment desvaloritzats i s'utilitzen com a cul de sac per encabir a una gran massa de població que no pot accedir a un institut concertat. Mancats de recursos per cobrir necessitats bàsiques dels estudiants, amb un professorat desmotivat que el mateix sistema li fa perdre l'interès per la docència,amb un sistema financer compartit que provoca un esforç extra per a les famílies, sobretot les treballadores, per poder oferir als seus fills una formació acadèmica, l'educació xilena avui és un bé de servei més, accentuadament concentrat en les mans de molt pocs. És doncs, ja als '90, i seguint les directrius del pacte conegut com a “ el consens de Washington”, on sota la doctrina de la plena llibertat de mercat, la disciplina fiscal i la desregularització de l'Estat es consolida la LOCE.

Els estudiants de secundària han dit prou. Sobretot després de veure que el govern de la presidenta Bachelet no mostra cap projecte enfront aquesta problemàtica. Les seves demandes, més que justes, es resumeixen en crear una nova política financera per a l'educació pública, per tal d'equilibrar els centres públics als privats, en una política d'ajuts a les classes més pobres de la població en transport, menjador, material, en una reestructuració de la Jornada educativa completa i una millora de la figura docent de la pública, i en la gratuïtat de la PSU (Prova de Selecció Universitària). Aquesta bateria de reivindicacions s'agrupen en una de sola: la derogació de la LOCE i la obertura d'un debat per la creació d'una nova llei d'ensenyament.

Avui ja han estat milers d'estudiants els que han sortit per tot l'Estat reclamant a una sola veu el dret a l'educació. Abans però, des dels sindicats i organitzacions estudiantils es va donar la possibilitat d'entrar en una taula de negociació amb l'administració, la qual ho va desestimar. Davant la negativa del govern (qui diu ser el predecessor del Partit Socialista d'Allende) els estudiants no van acceptar concedir més reunions on s'esgrimien paraules al buit. Han estat moltes les manifestacions que s'han realitzat fins ara. I en conseqüència l'administració va respondre. Desafortunadament la seva resposta va ser repressora. 401 estudiants, segons fons ministerials, van ser detinguts a Santiago de Xile durant la primera manifestació després del trencament de relacions amb el ministeri. Els carabiners tenien ordres de detenir a qualsevol alumne que s'acostés a l'Alameda (al centre de la capital). La manifestació no va poder realitzar-se degut a la quantitat d'efectius policials que van paralitzar la marxa. El ministeri va declarar que no s'havia autoritzat cap marxa, i calia preservar l'ordre públic. Una vegada més, el moviment estudiantil va ser víctima de la força.

Ara Xile no mort callada, i torna a alçar el seu puny, en defensa de la justícia social i les classes populars. “Los secundarios” han obert una bretxa que pot desembocar en més reivindicacions. Les classes populars s'estan movent.