| Novetats |
| La Jove Guàrdia Pallaresa avança i a mesura que passa el temps, ella també es transforma, buscant noves formes de presentar-se en públic, i adaptant-se al seu context. Perquè res és immutable, perquè els coses estan subjectes al canvi |
| La cita |
"Es realmente impresionante qué porquería de sistema es el capitalismo, que no le puede garantizar ni a su propia gente empleo, no le puede garantizar salud, la educación adecuada; que no puede impedir que la juventud se corrompa con las drogas, con el juego, con los vicios de todas clases."
Fidel Castro
 |
| Mirades del Barri |
|
Sobre el nacionalisme |
| Les campanes encara toquen |
| De lo meu Pallars |
|
Presentació |
| Reflexió |
| Tast poblatà |
| La paraula ja dita |
|
Miquel Martí i Pol: Aramateix |
| Joan Salvat-Papasseit: Res no és mesquí |
| Espriu vs. Pere Quart |
| Maria-Mercè Marçal: Desglaç |
| Pere Quart: Corrandes de l'exili |
| Joan Margarit: Perdiu Jove |
| Joan Brossa: L'església catòlica espanyola |
| Joan Maragall: Oda a Espanya |
| Salvador Espriu: XVI, Llibre de Sinera |
| Maiakovski: Poesies inacabades |
| Vicente Huidobro: Las ciudades |
| José Martí: XXXVIII, Versos sencillos |
| Miquel Martí i Pol: Ara es demà |
| Joan Margarit: Filòsof en la nit |
|
| 
| 
| 
| 
| 
| |
| 23 de juny 2006 |
| Quan al Parlament ja no es parla |
 Després de conèixer oficialment la decisió del president de la Generalitat, més enllà de les conseqüències que ha generat en l'esfera política catalana, Maragall ha posat (o l'hi han fet posar) punt i final a l'activitat del Parlament.
Ara sabem que a finals d'agost el Parlament de Catalunya es dissoldrà i es convocaran eleccions autonòmiques molt probablement per a l'última setmana d'octubre. Un escenari que ha posat en encara més perill alguns dels possibles acords salvables del Pacte del Tinell. Són lleis, com la d'habitatge, la de serveis socials, la de prestacions econòmiques d'assistència social o la del Memorial Democràtic. Ahir al Parlament tot eren presses: per una banda per tramitar-ho per la via d'urgència, per l'altra per paralitzar-ho a través del “filibusterisme parlamentari”, com va acusar Francesc Baltasar mentre es debatia l'entrada de la Llei d'Habitatge. Un hemicicle preocupantQue durant el debat de la Llei d'Habitatge a penes s'hi trobessin 21 diputats (El Punt) ens dóna pistes visibles per entendre que el Parlament ja està més que dissolt. De fet, el Partit Popular no va perdre el temps ni en defensar les seves esmenes. Els tempos ja estan marcats. Per bé que en el pròxim ple parlamentari (el 13 i 14 de juliol) s'hi hagi afegit les tramitacions d'última hora, en prou feines dóna temps per reunir a les diferents comissions. Sobretot tenint en compte que la dreta d'aquest país ja ha elaborat una bateria d'esmenes per enrederir el procés, i ha amenaçat de recórrer al Consell Consultiu si es vol forçar qualsevol tipus de votació. Les propostes de l'esquerra parlamentària s'han volatilitzat, i les poques que encara se li poden veure engrunes, se sotmeten al perill de veure's modificades per el pròxim govern. L'exemple més flagrant es troba en la Llei d'Habitatge. Una proposta de llei que avançava considerablement en legislar i executar polítiques públiques davant una condició fonamental com és el dret a la vivenda. Un avenç més que significatiu, perquè reglamentaria una de les principals preocupacions de la ciutadania de Catalunya. El text, s'ha vist retallat des de la dreta catalana, i encara falta redactar reglaments específics d'acompanyament de la Llei, que de ser aprovada, es faria en la pròxima legislatura. Aquesta és clarament una llei d'esquerres que combat a la pressió i monopoli de les inversores, les constructores i immobiliàries (tots tres àmbits en mans de les mateixes persones). No hi ha voluntat per fer front a aquestes pressions. Els partits tenen la mirada ficada en el pròxim procés electoral, efecte que provoca el trist joc de minories parlamentàries. En aquest escenari escandalós, i després de les reiterades sentades per part de la joventut exigint mesures per accedir a una vivenda digna, són inacceptables les dinàmiques parlamentàries d'aquests últims dies. El parlament calla, però la ciutadania no.  |
posted by jordi @ 12:44  |
|
| 4 Comments: |
-
No es pot acusar amb aquesta facilitat a la dreta espanyola o al centre-dreta català el problema de l'habitatge única i exclusivament.
No he vist que hagi preocupat al tripartit el tema l'habitatge mentres ha durat tot el rebombori de l'estatut (al que jo vaig votar que no). És més, tampoc he notat que els tomàquets hagin canviat de sabor. Per què, doncs, arriba una regulació per a l'habitatge, de pressa i corrents, començant l'estiu? No serà que PSOE o fins i tot Iniciativa pel Cotxe Oficial-Esquerra Verda (de debò) tenen interessos amb empreses immobiliàries? o bé el sector de la construcció genera una riquesa econòmica i laboral que després poden vendre electoralment com a acció de govern?
No calen lleis de l'habitatge com aquestes, si després el conseller Nadal diu que encara es poden construir 100.000 habitatges a tota la costa, el que cal és que les hipoteques no desgravin el que desgraven ara, així els catalans podrien començar a adquirir la cultura del lloguer, com es fa, i amb un èxit indubtable, als països del nord d'Europa.
Salutacions, Lluís, encara espero la teva trucada.
-
Benvolgut Jordi,
Una vegada més (després de temps) ens tornem a trobar. I veig que ni l'un ni l'altre hem canviat les posicions. Més encara, continuem tenint les mateixes discrepàncies, i una única cosa en comú.
Continuo apostant per una llei d'habitatge amb totes les lletres. Està clar que amb una reordenació de la política fiscal, de les recaptacions, es podria si més no alleugeri quelcom. Però considero que així no és soluciona el problema de fons: l'accés garantit a l'habitatge. I desenganyem-nos, les desgravacions de les que parles, poc ajuden als estrats més empobrits de la població.
100.000 habitatges de nova construcció? I segurament ni caben més si no considerem ni normatives de protecció ambiental, si regalem tot el sòl a la promotora privada i deixem que el mercat dwe l'habitatge continui tant o més desregiularitzat que avui. Efectivament, amb aquest panorama, es crear riquesa nacional, es creen llocs de treball i augmenta la bombolla immobiliària. Això beneficia a la població?
Si és necessària una Llei d'Habitatge amb un fort caràcter regulador (intervencionista) és per frenar un creixement totalment especulatiu, per fer un gir en polítiques d'urbanisme, i pensar-les per i des de la ciutadania que hi viu i viurà, i no des de la promotora i les empreses que s'en podrien nodrir. Per proporcionar des de l'administració un bon gruix de vivenda de protecció oficial, no com fins ara, en que el percentatge del sòl munuicipal en sòl protegit era insignificant (no recordo ben bé el número). En definitiva, aposta per una clara construcció d'habitatge social, cosa que fins ara no hi era.
I si estic d'acord amb aquesta llei, no és per altra cosa que em trobo amb els inconvenients que, com a jove, existeixen per accedir a un pis (ja sigui de lloguer o propietat).
Si acuso a la dreta catalana, es en vista dels esdeveniments que s'han donat al voltant de la Llei, des del primer dia que va entrar al parlament. Si em preocupa la ressolució i posta en marxa de la llei, és precisament per tot el rebombori parlamentari (i aquí sí que hi ha crítiques per tots). No cal ser claravident per intuir que, davant un molt possible canvi (o restauració més ben dit, jeje) l'execució d'aquesta llei no serà ni de bon tros, la que s'hauria fet si els qui l'han pensada tinguessin l'oportunitat d'executar-la.
D'altra banda, et recomano humilitat, perquè de retrets tots en sabem dir. On hi ha retret no hi ha debat... jo em quedo amb el debat.
-
Totalment d'acord amb el Lluís.
Ara bé, vigilaria a l'hora de titllar certes lleis d'intervencionistes i justificar-les.
Jo en aquest sentit diria que la llei d'habitatge (que algun dia espero tenir com a ciutadana d'aquest país) no és intervencionista sinó que regula els agents que intervenen en el tema de l'habitatge per tal de garantir el DRET BÀSIC I FONAMENTAL reconegut a tot arreu.
Per llei intervencionista entenc la LOU...
-
Trobo bé el debat que hi està havent sobre la Llei d'Habitatge, ja que és una de les lleis que regula un problema bastant important de la societat actual i que afecta de manera molt greu a quasi tothom (especialment a la gent que estem buscant l'emancipació i no l'acabem de trobar).
Però m'agradaria posar més èmfasi en la primera part del que ha escrit el Lluís. Crec que és aquí on rau la base del problema. Si no funciona el Parlament i els partits que hi tenen representació no se'l prenen seriosament (com queda palès en els articles de la premsa que està passant actualment) estem exposats a que passi el que està passant amb la Llei d'Habitatge amb qualsevol altre llei.
Per tant, tot i que si que crec que s'han d'anar tractant, discutint i treballant els temes concrets com aquest o d'altres (ja que són finalment els que ens afectaran de manera més directa a la nostra vida diària); trobo que s'hauria de començar a tractar seriosament per part nostra el tema de la feina que es fa al Parlament i COM es fa.
Moltes vegades recriminem als parlamentaris que ja està bé, que no hi ha dret amb els sous que cobren i el paperot que fan... bé, molt bé. Recriminem-ho, però no ens descuidem de demostrar-los que no ens agrada com fan la seva feina.
Segons el meu modest punt de vista, la política (la d'altes esferes, eh?) i el poble s'estan separant cada vegada més. Ells van per una banda, nosaltres anem per l'altra. Almenys jo sento que vaig fent la meva vida, vaig veient com surten decrets i lleis (no gens trivials) dels que la immensa majoria de la població no en sap res i vaig veient com es barallen per veure qui serà el futur president, o qui serà candidat, o qui manarà més... i que mentrestant passa el que s'ha estat comentant més amunt.
Si ells callen: PARLEM, sortim al carrer, utilitzem totes les eines que ens donin (que no són gaires... però alguna n'hi ha) per fer-los veure que creiem que no ho estan fent bé. Que aquesta llei en concret no ens agrada, però que aquestes no són maneres de fer funcionar un país.
Si no els hi diem nosaltres... ningú ho farà.
PUfff... que bé. Quina excusa més bona això dels blogs per no estudiar, eh? diria que quan no estigui d'exàmens no hi escriuré tant..jejeje. Bé, hagués pogut dir més coses, o les hagués pogut dir millor, però el meu cap quantitzat no dóna per més.
|
| |
| << Home |
| |
|
|
|
|
.jpg "Avant, òrgan central del PCC")
No es pot acusar amb aquesta facilitat a la dreta espanyola o al centre-dreta català el problema de l'habitatge única i exclusivament.
No he vist que hagi preocupat al tripartit el tema l'habitatge mentres ha durat tot el rebombori de l'estatut (al que jo vaig votar que no). És més, tampoc he notat que els tomàquets hagin canviat de sabor. Per què, doncs, arriba una regulació per a l'habitatge, de pressa i corrents, començant l'estiu? No serà que PSOE o fins i tot Iniciativa pel Cotxe Oficial-Esquerra Verda (de debò) tenen interessos amb empreses immobiliàries? o bé el sector de la construcció genera una riquesa econòmica i laboral que després poden vendre electoralment com a acció de govern?
No calen lleis de l'habitatge com aquestes, si després el conseller Nadal diu que encara es poden construir 100.000 habitatges a tota la costa, el que cal és que les hipoteques no desgravin el que desgraven ara, així els catalans podrien començar a adquirir la cultura del lloguer, com es fa, i amb un èxit indubtable, als països del nord d'Europa.
Salutacions, Lluís, encara espero la teva trucada.